Resultats de la cerca
Es mostren 5056 resultats
Haifa

Haifa, des del santuari del Báb, al mont Carmel
Capital del maḥoz de Haifa, Israel.
Situada al S de la badia d’Acre i al peu del vessant nord del Carmel, és el port més important del país És un gran centre cultural i un nucli industrial, amb moderns barris residencials i comercials Un oleoducte uneix el seu port amb el d’Elat Té refineries de petroli i indústries del metall, d’automòbils, material ferroviari, ciment, teixits i alimentàries Té escola tècnica superior i universitat, creada el 1963 S’hi troba el centre mundial del bahaisme, centre administratiu i espiritual del bahaisme
Leopold von Auer
Música
Violinista i pedagog hongarès.
Estudià al Conservatori de Budapest i al de Viena i actuà amb personalitats com A Rubinstein i A Piatti El 1868 fou cridat per succeir H Wieniawski com a professor de violí al Conservatori de Sant Petersburg, on treballà fins el 1917 i tingué una gran influència sobre l’escola violinística russa Desenvolupà una tècnica especial per tal d’obtenir un so net i lluent, amb una intensitat i un color aconseguits gràcies a una especial utilització del dit índex sobre l’arc del violí
Rebote

Portada del núm. 102 de la revista Rebote (1969)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Basquetbol
Publicacions periòdiques
Revista de basquetbol publicada a Barcelona des del gener del 1960.
Dedicada a la tècnica i entrenament del bàsquet, també incloïa articles d’història, comentaris del reglament, entrevistes i informacions de la Lliga espanyola, Campionats de Catalunya, escolars i Copa d’Europa Fou dirigida per José M Poblador i Justo Conde n’era el redactor en cap Hi collaboraren Pedro Ferrándiz, Vicente Zanon i M Carmen Hernández, especialista en bàsquet femení, i entre els fotògrafs hi havia Alguersuari, Campañà i JV Sánchez, entre altres De periodicitat mensual, cessà amb el número 188 al final del 1977
Club Su-Ba-Lee
Altres esports de combat
Club de taekwondo de Sabadell.
Fundat el 1983, des de l’inici ha estat dirigit per José Bravo, que també fa d’entrenador Forma esportistes de totes les categories, tant en l’especialitat de tècnica com en la de combat, molts dels quals han estat campions de Catalunya i d’Espanya Alguns dels seus membres han destacat en les principals competicions internacionals, com les campiones del món Josefina López, que també exerceix d’entrenadora des del 1992, Elisabet Delgado, Isabel Cruzado i Candi Jiménez El 2011 tenia 80 socis
Dolores Martín Hernández
Handbol
Jugadora d’handbol.
El 2001 fitxà per l’Associació Lleidatana, provinent del Beti-Onak Fou internacional júnior 2003 i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis amb la selecció espanyola absoluta 2005 Tècnica de la Federació Catalana d’Handbol 2008-21, fou entrenadora dels equips femenins promeses 2017-20 i juvenil des del 2020 de la Federació Espanyola d’Handbol Ha estat entrenadora a la divisió d’honor femenina amb el Castelldefels 2013-15, el Sant Quirze 2016-22 i el Granollers des del 2022
Inauguració del Museu de les Mines de Cercs
El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugura a Cercs el Museu de les Mines, un centre adscrit a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya El museu està installat a l’antiga colònia minera de Sant Corneli, i a més de l’exposició permanent a l’antiga Llar del Miner permet la visita a una de les galeries de la mina i a un habitatge d’una família minera tal com era els anys quaranta
compte enrere
Astronàutica
Enumeració del temps que resta per l’hora T
en la qual s’ha programat el llançament d’un coet.
La interrupció temporal de l’operació de compte enrere comporta el corresponent ajornament de l’instant de llançament A cada temps del compte correspon la realització d’unes determinades operacions de comandament, control, etc La fase final del compte enrere es fa enumerant els segons deu, nou, vuit, etc, fins a zero, tècnica que fou emprada per primer cop en el film de ficció de F Lang Frau im Mond ‘Una dona a la Lluna’, 1928, possiblement degut a l’assessoria d’Oberth i Nebel
notes inégales
Música
Convenció interpretativa del Barroc francès que altera els valors escrits iguals en desiguals (notes desiguals).
La documentació d’aquesta convenció data ja de vers el 1550, sobretot en els tractats de música francesos La majoria, i els més detallats, estan datats entre els anys 1690 i 1780 A França, els verbs pointer, inégaliser i d’altres s’empraven sinonímicament en el sentit de desigualar La tècnica més habitual dels intèrprets per a fer les notes inégales era la de pointer , és a dir, posar puntets als valors De fet, atorga una articulació i un caràcter singular al discurs musical
cànon per tons
Música
Cànon infinit en què cada repetició té lloc una 2a M més aguda, i que es repeteix fins a tornar al to inicial.
En aquest tipus de cànons, de notable dificultat tècnica, el dux és modulant En el cas del cànon per tons de L’ofrena musical , BWV 1079, de JS Bach, l’ascensió modulant simbolitza l’ascensió de la glòria del rei Ascendente Modulatione ascendat Gloria Regis La imitació entre el dux i el comes a la 5a J és rigorosa Un altre exemple de cànon per tons és l’obra coral de J Brahms Mir lächelt kein Frühling 'No em somriu cap primavera', WoO 25
concertato
Música
Estil compositiu del final del Renaixement i el començament del Barroc que consistia en l’ús alternat de veus i instruments amb acompanyament de baix continu.
El terme nasqué per distingir una tècnica compositiva nova diàleg entre veus i instruments, material temàtic completament nou que desenvoluparen els germans Gabrieli a Itàlia i JH Schein i H Schütz a Alemanya Amb el nom de concertato coral , Schein compongué un tipus d’obres sacres alliberades de la utilització del cantus firmus que s’exigia al motet Schütz feu una cosa semblant al seu Saul, Saul was verfolgst du mich 'Saül, Saül, què vols de mi', que és definit com un concertato dramàtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina