Resultats de la cerca

Capella del castell de Montmany, documentada entre l’any 1247 i el 1776 El 1508 i en altres visites se li diu capella eremitana No se sap si es trobava dintre del clos del castell o bé enfora perquè no s’han pogut identificar les seves ruïnes Durant els segles medievals tingué un sacerdot propi que se n’encarregava Un d’ells, de nom Joan, va ésser el 3 de maig de 1247 l’escrivà o notari del testament de Pere de Santaeugènia, castlà o feudatari del castell El 1776 encara és esmentada com a existent Devia desaparèixer junt amb l’ensorrament del castell, a l’inici del segle XIX

Aquesta església és situada al poble de Lleger, al costat de la torre medieval del mateix nom La història d’aquesta capella està totalment relacionada a la quadra de Lleger El lloc de Lleger és documentat per primera vegada directament els anys 1023 i 1032 com una afrontació de Castellví L’església es degué bastir el mateix moment que s’aixecà la torre Santa Marina de Lleger depèn de la parròquia de Sant Jaume dels Domenys Actualment l’església de Santa Marina és un edifici molt refet, que potser conserva part del cos de la nau, de tradició romànica, mentre que tota la part de…

Les ruïnes d’aquesta església, cobertes per la vegetació, són al nord-oest de Palairac, al sud del serrat de la Glèisa A prop, una antiga cleda anomenada Sant Ciscle ha perpetuat l’hagiotopònim de l’església abandonada No es coneixen esments textuals medievals d’aquesta església Al segle XVI, però, apareix citada com a capella capella Sanctorum Assiscli et Victorie i sota la dependència de l’abadia de Santa Maria de la Grassa El mapa realitzat per C F Cassini al segle XVIII senyala a l’indret una església en ruïnes amb el nom de Sant Assiscle, que després ha evolucionat cap a…

No coneixem l’època de construcció d’aquesta capella, avui desapareguda, però com a mínim ha de remuntar a mitjan segle XIII, moment en què s’esmenta per primer cop el castell de Caladroer, situat al poble del mateix nom, a l’E de Belestar, prop del límit entre el Rosselló i la Fenolleda La documentació la testimonia per primera vegada el 1390, quan la vídua de Berenguer Julià, de Caladroer, li feu un llegat de 5 sous Pertanyia a la parròquia de Sant Bertomiu de Jonquerolas En l’actualitat dins el castell de Caladroer hi ha una capella dedicada al Sagrat Cor que fou beneïda el…

D’aquest castell, avui desaparegut, se’n té referència des de l’any 1262 Hom desconeix si es trobava a l’indret de l’actual vilatge de Ginclar, a la riba esquerra del riu Bolzana, o bé en un altre paratge, encimbellat al límit dels actuals municipis de Salvesinas i Ginclar, conegut amb el nom del Solan de la Tor, que indica bé l’existència d’una fortificació en aquest punt La senyoria de Ginclar va pertànyer a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà fins l’any 1263, en què passà al rei de França, que la cedí en feu a l’esmentat monestir

El despoblat de la Penella és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha avui el pantà de Santa Anna, sota la Penya-roia, davant del poble de Boix la Noguera En aquest indret hi havia un antic castell que controlava l’accés a la vall per llevant i per migdia Era situat dalt d’un penyal i d’ací el nom d’ ipsa Penella Hi ha constància que el tenia en feu Galceran Erimany, vicari d’Àger, ja que el 1094 el deixà en herència al seu fill Galceran Més tard el llogarret de Penella formà part del comtat de Ribagorça en qualitat de domini senyorial

Església parroquial del lloc d’Avalrí —que correspon a l’actual mas de Valric— a la vora de l’estany del mateix nom “stagnum Avalrinum” , 928, esmentada des de l’any 1080 Dependència de l’església d’Elna, fou unida al segle XVI a la parròquia de Montescot El 1527 el capítol d’Elna es queixà per l’arrencament del portal de marbre de l’església, ordenat per Galceran de Pinós, vescomte de Canet, a fi d’utilitzar-lo a l’església de la Roca d’Albera encara hi és Al segle XVIII, el mapa de Cassini ja l’assenyalava com a església arruïnada Ara no en queda cap vestigi

El seu nom apareix com a baixonista de la capella de la Seu d’Urgell el 1654, mentre n’era mestre Josep Vinyals Durant els anys 1655 i 1656 fou mestre de cant de l’esmentada catedral, i torna a aparèixer-hi amb la mateixa comesa durant els anys 1664-76 La seva obra es conserva a la Biblioteca de Catalunya Missa a dues veus i continu, de 5è to, 1684 antífona Sancta Maria succurre miseris , a dues veus i continu en dues versions diferents i al monestir de Montserrat villancet a vuit veus i continu, No quiero, madre , amb la nota " en la Seo de Urgel, año 1666 "

La manca de notícies sobre la vida i l’obra d’aquest compositor en dificulta la recerca, atès que el seu nom tan sols està documentat gràcies a algunes poques obres conservades dos motets - Corde et animo , a cinc veus, i Regali ex progenie , també a cinc veus-, escrits en el llenguatge de transició del manierisme renaixentista cap al Barroc i que es guarden a l’arxiu del Reial Collegi del Corpus Christi, i sis tonos a tres veus, guardats a l’antiga Biblioteca de Medinaceli de Madrid, que representen un estil típic de la música de romanç dels primers decennis del segle XVII

L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum