Resultats de la cerca

Dedicat professionalment al periodisme, començà a treballar a El adelanatdo de Salamanca En 1970-80 visqué a París, on treballà per a l’Oficina de Radiodifusió i Televisió Francesa ORTF, i fou corresponsal de Destino Posteriorment s’incorporà al diari El País com a crític d’art i música Treballà en diversos programes de televisió, un dels quals, Tatuaje , dirigí el 1985 Com a poeta, en els seus primers llibres barrejava elements socials i experiència íntima El jornal , 1965 Amor peninsular , 1965 i Un humano poder , 1966, però la seva obra evolucionà cap a fórmules experimentals a partir…

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2002-03 procedent de l’equip argentí Boca Juniors Jugà 42 partits amb el Barça, i la temporada següent fou cedit al Vila-real i posteriorment fou traspassat Disputà 73 partits amb la selecció argentina, amb la qual guanyà els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres

Jesuïta des del 1747 Ensenyà humanitats a Cervera en 1753-54, i l’any següent passà a Córdoba de Tucumán Missioner dels guaranís al Paraguai 1760-63, implantà l’humanisme cerverí a Córdoba 1763-67 Escriví la crònica de l’exili a Itàlia Annus patiens , 1875-76 Residí sempre a Faenza, on publicà el poema en hexàmetres De invento novo orbe 1777, De vita et moribus sex sacerdotum paraguaycorum 1791 i De vita XIII sacerdotum paraguaycorum 1793, pòstum, amb una biografia de l’autor pel seu germà Ignasi, i un curiós Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis , que en…

L’espurna que féu encendre la revolta fou el nomenament d’un governador que l’aristocràcia criolla i la burgesia consideraven contrari a llurs interessos El capítol municipal d’Asunción s’oposà al nomenament, i el moviment es convertí en una lluita del municipi per la seva autonomia que durà fins que el governador de Buenos Aires entrà a Asunción 1725 i hi restablí l’autoritat El 1730 hi hagué un nou aixecament dirigit per Mompó, que defensava el principi d’autoritat del poble Aquesta revolta fou la més llarga des de la conquesta d’Amèrica i és considerada com un precedent important de la…

L’any 1924 fou empresonat pel règim de Primo de Rivera acusat de participar en els fets de Prat de Molló Quan en sortí l’any següent, encara pendent de condemna, fugí a la Cerdanya, on feu de pastor, i, poc després, s’exilià a França El 1930 fou indultat i tornà a Manlleu, on començà a participar en diverses publicacions com Manlleu , El Record , La Nostra Dansa i, posteriorment, a Comarca Publicà diversos llibres de poesia Record de Manlleu 1924, Aires dels cims 1933, Aplec de Caramelles 1933, Esparses de la meva arpa 1970, Folklore nadalenc 1974 i a l’ Antologia poètica 1985, publicada per…

Així, hom fundà la Comunitat Catalana de Mèxic, la més activa, que tenia com a portaveu El Poble Català i que promogué la ratificació del pacte Galeusca la Comunitat Catalana de l’Amèrica Central, radicada a San José de Costa Rica la Comunitat Catalana de Colòmbia Bogotà i la Comunitat Catalana de la República Argentina Buenos Aires La missió d’unitat dels catalans d’aquestes comunitats s’acordava amb la pluralitat ideològica, puix que en els consells directius hi havia membres de la majoria dels partits polítics i de les sindicals de Catalunya a l’exili, a més d’antics residents catalans d’…

Es formà al Conservatori Giuseppe Verdi i a la Scuola della Scala, a Milà, teatre on debutà el 1953 en el paper de Marina d' I quatro rusteghi , d’E Wolf-Ferrari El seu primer gran èxit internacional l’obtingué el 1955 quan interpretà l’Alice de Falstaff al Festival de Glyndebourne, on retornà posteriorment amb papers mozartians El 1961 cantà Beatrice di Tenda al Teatro alla Scala de Milà i debutà a l’Òpera de Chicago El 1963 actuà al Covent Garden en el mateix paper d’Alice i posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena i el Teatro Colón de Buenos Aires

Fou fundada a Buenos Aires, el 1938, per un grup d’intellectuals argentins entre els quals hi havia Victoria Ocampo i Oliveiro Girondo sota la presidència de Carlos M Mayer L’empresari català Rafael Vehils adquirí progressivament la totalitat de les accions fins esdevenir-ne propietari absolut Ell fou qui contractà el català Antoni López i Llausàs per dirigir l’editorial 1939, que tingué una notable presència de catalans exiliats, després de la Guerra Civil Disposa d’un dels catàlegs més importants en castellà sobre obres i autors nacionals i estrangers, amb diverses colleccions i llibre de…

Llicenciat 1880 i doctor 1881 en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties genitourinàries A Buenos Aires fundà la revista Progreso Médico-Farmacéutico 1890, que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre Publicà nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius A El Mercantil Valenciano i Las Provincias sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana 1909 Publicà La descentralización administrativa…