Resultats de la cerca

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i el 1786 fou pensionat per aquesta entitat per estudiar a l’Academia de San Fernando Les primeres obres foren la decoració de la façana de la sala de ball del palau del marquès de Cogolludo i l’ornamentació de l’escala del Palacio Real Carles IV li encarregà 1790 alguns grups per al seu famós Pessebre són notables l’harmonia de conjunt i la perfecció de detall del dels Innocents El 1794, malgrat la seva joventut, fou nomenat escultor de cambra honorari Intervingué com a tal en ornamentacions per a la Casita del Príncipe d’El…

Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…

Succeí el seu pare, Carles Albert VIII, en l’electorat de Baviera, però renuncià la corona imperial tractat de Füssen, 1745 Fou un governant illustrat, i fundà l’Acadèmia de Ciències de Munic 1759 En morir, sense fills, es desencadenà la guerra de Successió de Baviera 1777-79

El 1836 fou nomenat bibliotecari de la biblioteca pública, que esdevingué més tard la Biblioteca Universitària de Barcelona Fou catedràtic i director fins el 1859 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i de la de Bones Lletres de Barcelona

Estudià, a Barcelona, a l’Escola de Nàutica de Llotja, on fou deixeble d’Agustí Canelles El succeí com a catedràtic 1819-49, i dirigí també la nova escola de matemàtiques de la Junta de Comerç Fou membre i vicepresident 1847-48 de l’Acadèmia de Ciències i Arts

Format a Llotja Exposà des del 1919 i el 1922 guanyà la medalla Masriera de paisatge a l’Acadèmia de Sant Jordi Residí un quant temps a Madrid i a Mallorca, llocs on exposà sovint, com a Barcelona Les seves obres més representatives són les de temes de ballet

Un dels fundadors i secretari perpetu de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI, li correspon en gran part l’eficàcia d’aquest institut durant mig segle, especialment en la lluita contra la filloxera Fou també secretari de l’Acadèmia de Belles Arts durant cinquanta-tres anys

Membre de l’Academia de San Fernando i assistent de Sabatini És autor, per encàrrec de Carles III, de l’església del Temple de València 1761-80, sòbria i acadèmica, malgrat alguns elements decoratius rococó, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres

Format a l’Academia de San Fernando Presentà obres a diverses exposicions oficials del 1860 al 1871, on obtingué diversos guardons Té obres de temàtica encara neoclàssica i d’altres de realisme anecdòtic, així com retrats i, sobretot, natures mortes que segueixen el model holandès del s XVII

Esdevingué pintor de la cort el 1767 i director de l’Academia de San Fernando, de Madrid, el 1788 D’un rococó brillant, evolucionà vers un classicisme acadèmic i fou el més personal dels pintors del cercle de Mengs Dibuixant i retratista, es dedicà sobretot a la pintura mural