Resultats de la cerca

A causa de la revolució del 1835 visqué uns quants anys a Londres i a París Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat 1854 Hi publicà la primera revista psiquiàtrica del país, La Razón de la Sinrazón 1862 Publicà també la revista El Bañista i una Historia de la ciencia mental

Primer vescomte de Miranda Era del cos d’enginyers Lluità al Principat contra els matiners 1848 i a Madrid contra els insurrectes del 1856 Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada 1878 El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular

Treballà d’imaginaire amb Joan Flotats Collaborà, a Barcelona, al monument a Antoni López , a l’església de Santa Mònica, al Cementiri Vell, al cementiri de Manresa, etc La seva obra més coneguda fou, però, el monument eqüestre al General Prim, al Parc de la Ciutadella de Barcelona 1887, destruït durant la guerra civil de 1936-39 i substituït per un altre de Frederic Marès  el 1948 A Reus féu un altre notable monument al mateix personatge

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament deMolinsdeRei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Reide Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911…

Procedent del periodisme, escriví narracions breus Przygoda Stasia , ‘L’aventura de Stasia’, 1879 Anielka , 1880 i es convertí en el retratista fidel de la societat polonesa i de la burgesia naixent en les novelles Placówka ‘Lloc de guàrdia’, 1885, Emancypantki ‘Les emancipades’, 1891-93 i Faraon ‘El faraó’, 1895-96, on el problema del contrast entre l’individu i la collectivitat és projectat a l’antiga civilització egípcia

Graduat en trompeta al Conservatori de París, amplià estudis de direcció amb André Cluytens i debutà a l’Òpera de Marsella amb Samson et Dalila 1946 Posteriorment fou director als teatres d’òpera de Lilla 1948, Casablanca 1949 i Tolosa 1946-55 El 1955 es traslladà a París, on l’any següent dirigí l’estrena de Capriccio , de Richard Strauss, i fou nomenat director estable de l’Opéra Comique 1955-59 i del Théâtre National de l’Opéra 1970-71 Collaborà sovint amb  Francis Poulenc , del qual estrenà La voix humaine, i amb  Maria Callas , i els anys seixanta començà a projectar-se internacionalment…

Doctora en filologia romànica, divulgà diversos estudis, com  La sardana 1982, A la recerca d’una memòria els noms de lloc del Rosselló 1983, premi Vila de Perpinyà 1981, Toponímia rossellonesa 1985 i Els coronells de Perpinyà 1988, entre d’altres, i també nombrosos articles sobre onomàstica catalana En poesia, sota el pseudònim Renada-Laura Portet , guanyà, amb Poemes , la flor natural dels Jocs Florals de Perpinyà del 1976, i publicà Jocs de convit 1990, Una ombra anomenada oblit 1992,  El cant de la sibilla 1994 i N’Hom 2017 En narrativa, amb una tècnica segura i un llenguatge àgil, és…

Creà una escola de cant que esdevingué cèlebre en sortiren castrats famosos com Farinelli i Caffarelli Dirigí òperes i compongué per a diverses corts europees, sobretot a Dresden, a Londres on competí amb Händel entre el 1729 i el 1736 i a Viena, on fou mestre de FJHaydn Conreà principalment l’òpera seriosa Berenice , 1710 Eumene , 1721 Arianna in Nasso , 1733 de qualitat però influí també els músics de l’escola napolitana

En 1981-89 presidí la Unió d’Escriptors de Romania Publicà, entre altres obres, Fuga 1958, Somnul pāmǐntului ‘El somni de la terra’, 1965, Cāruta cu mere ‘El carro de pomes’, 1974 i Iepurele şchiop ‘El conill coix’, 1980

Estudià a l’URSS, als EUA, al Canadà i a Anglaterra Treballà a la Universitat de Roma amb EFermi fins el 1936, que se n'anà a París fugint del règim feixista Més tard al Canadà féu recerques sobre els raigs còsmics i el triti Ciutadà britànic el 1948, treballà al Harwell Research Center a Berkshire, però el 1950 desaparegué i cinc anys després se sabé que era ciutadà soviètic i que treballava a l’URSS en recerques sobre energia atòmica a Dubna Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el 1963 obtingué el premi Lenin