Resultats de la cerca
Es mostren 4463 resultats
Nadal Batle i Nicolau
Matemàtiques
Matemàtic.
Es llicencià el 1967 a la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’institut Henri Poincaré de París i es doctorà el 1973 En 1968-80 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya Catedràtic a les universitats de Sevilla i Politècnica de València, on fou director de l’Escola d’Arquitectura, en 1982-95 fou rector de la Universitat de les Illes Balears, des d’on impulsà el trasllat de la majoria d’estudis al campus de la carretera de Valldemossa Secretari de la comissió executiva de la Caixa d’Estalvis de…
Josep Trilla i Arrufat
Geologia
Geòleg.
Llicenciat i doctor en ciències geologia per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva institució, per organitzar-hi la geologia aplicada Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’Estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de…
legió
Història
En l’antiga Roma, cos principal de tropes.
Al s IV aC era formada per 30 maniples manipulares , amb dues centúries de 60 homes cadascuna, més els vèlits velites, infanteria lleugera 300 genets repartits en 10 esquadrons o turmes turmae en total, uns 4 200 homes La legió es desplegava en forma de tauler d’escacs al primer rengle, els hastats hastati , els soldats més joves, després, els prínceps principes , veterans, i finalment, els triaris triarii , legionaris més vells Mari amplià els efectius fins a 6 000 homes i substituí, com a unitat tàctica, el maniple per la cohort, formada per tres maniples deu cohorts i 1 000 genets…
Joaquim Cusí i Furtunet
Farmàcia
Farmacèutic.
Es llicencià a Barcelona el 1911 Establert a Figueres, a instàncies de l’oftalmòleg Francesc Agulló desenvolupà la preparació de la pomada oftàlmica a l’òxid groc de mercuri fórmula de Pagenstecher, que obtingué una àmplia difusió arreu del món i li permeté desenvolupar una empresa farmacèutica familiar, especialitzada en productes oftàlmics Traslladada l’empresa al Masnou, adquirí el 1921 l’apotecaria del monestir benedictí de Santa Maria la Real de Nájera Logronyo, reinstallada al Masnou com a museu de farmàcia i medicina El 1925 fundà els Laboratoris del Nord d’Espanya els…
Antoni Bernad i Margarit
Fotografia
Fotògraf.
Estudià belles arts i s’inicià professionalment com a grafista Dedicat plenament a la fotografia des del 1966, s’installà a París, on se centrà en els camps de la moda i la publicitat, en els quals es feu un nom publicant en revistes internacionals com ara Elle , Vogue , Jardin des Modes , etc De retorn a Catalunya, destacà també amb una sèrie de més de 200 retrats de personalitats que realitzà a la dècada dels anys setanta inici dels vuitanta, que reuní en el llibre Catalans 1984 Amb una certa preferència pel blanc i negre, la seva subtilesa en el tractament de la llum i l’habilitat en la…
Joan Nadal
Música
Tenor.
Estudià cant amb el mestre P Coll Tomàs i l’any 1904 debutà al Teatre Principal de Maó Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià els seus estudis, i debutà a Cremona L’any 1914 cantà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Entre el 1916 i el 1918 actuà al Teatre de l’Òpera de Chicago El 1916 collaborà com a solista amb l’Orfeó Català, en un cicle dedicat a J Haydn, sota la direcció de Ll Millet L’any 1923 participà com a solista en l’estrena de l’òpera Marianela , de J Pahissa, al Liceu, i el 1939 collaborà en la representació de Goyescas , d’E Granados, i Chopin , de G…
,
Josep Muset i Ferrer
Música
Organista i compositor.
Germà de Frederic Muset i Ferrer, estudià a Montserrat i fou deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç M de Gibert Posteriorment anà a França, on amplià i perfeccionà els estudis musicals a la Schola Cantorum de París Treballà la improvisació amb l’organista de Notre-Dame, L Vierné Fou organista a Sabadell, i el 1934 ho fou de la catedral de Barcelona Es traslladà a Sydney 1939-46, on actuà El 1945 visità els EUA, i actuà a Nova Jersey Del 1946 al 1949 tornà a visitar els EUA i també el Canadà Féu concerts d’orgue a Ohio, Boston, Nova York i Filadèlfia De retorn a Barcelona, el 1949, actuà com a…
Pere Crisòleg Picas i Fíguls
Cristianisme
Monjo de Montserrat, de nom de baptisme Antoni.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1947, el 1952 feu els vots i el 1955 fou ordenat sacerdot Encarregat d’obres al monestir i director de l’Estudi d’Art 1956-78, amplià la seva formació artística amb estades a Roma i altres llocs d’Europa 1957-62 El 1962 organitzà, amb el pare Pau Figueras, el primer Museu de Montserrat, que aplegava una selecció de l’arqueologia del Museu Bíblic del pare Ubach i una altra selecció de la collecció de pintures principalment italianes que es trobaven a l’interior del monestir Conservador del museu, també efectuà millores en el santuari del Miracle i el…
Miquel Ortega i Pujol
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor.
Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una alenada…
Consell de Defensa d’Aragó
Història
Organisme que exercí funcions de govern a les zones d’Aragó dependents del govern republicà des del juliol de 1936 fins a l’agost de 1937.
Fou creat per les forces anarcosindicalistes que lluitaven al front d’Aragó, i el presidí Joaquín Ascaso La capital fou, primer, a Fraga i, posteriorment, a Casp Originàriament el constituïen vuit consellers anarquistes, corresponents a vuit departaments justícia, ordre públic, agricultura, informació i propaganda, transports i comerç, instrucció pública, economia i proveïments, i treball Fou el primer organisme de govern anarquista, i decretà, entre altres mesures radicals, la collectivització agrària El govern de la República el reconegué oficialment decret de 23 de desembre de 1936, però l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina