Resultats de la cerca

Prové d’una nissaga de grans pilots S’inicià de ben petit en motocròs, en minimotos i en escúters, i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc amb una Yamaha 125 GP el 1998 L’any següent participà per primera vegada en el Campionat del Món com a pilot convidat El 2001, enquadrat dins l’equip Movistar Júnior Team, aconseguí el seu primer podi en el Gran Premi de França i fou tercer en el Mundial El 2002 passà a 250 cc dins l’equip Telefónica Movistar i Repsol L’any 2003 quedà tercer en el campionat, tot i ser, amb cinc victòries, el pilot amb més triomfs La temporada 2004 passà a l’equip…

Estudià amb Montserrat Aparici i des dels seus començaments mostrà especial interès pel repertori contemporani, àmbit en què ha esdevingut intèrpret de referència El 1992 inicià amb l’òpera Asdrúbila una estreta relació amb Carles Santos, que el portà a estrenar la majoria de projectes lírics i escènics del músic valencià, entre els quals La pantera imperial 1997, Ricardo i Elena 2000 i La meua filla sóc jo 2005 Amb una gran capacitat d’adaptació vocal i escènica, ha estrenat també obres de JMMestres i Quadreny, Lde Pablo, JRueda, JMLópez López, EPalomar i del cubà José MVitier D’aquest últim…

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció localista en…

Estudià economia i del 1966 al 2013 treballà d’informàtic El 1976 obrí a Sabadell la llibreria Els dies i, posteriorment, creà Les edicions dels dies 1981-86 i el 1989 Cafè Central, projecte editorial independent al servei de la poesia que codirigeix amb Víctor Sunyol, en el qual, a banda de l’activitat d’edició, ha dut a terme més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia Els anys 1970-74 collaborà en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani La seva obra, d’orientació decididament avantguardista, és propera al minimalisme i a la poesia del silenci,…

Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí Collaborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou , la Revista de Catalunya 1986-93, Els Marges 1991-93, Serra d’Or 1997-2001 i Ausa 1983-98, ha publicat les novelles La lliça bruta 2001, Massey Ferguson 35 2003, Terres de lloguer 2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007, en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l’època contemporània, tema que reprèn en La papallona negra , guardonat amb el premi Carlemany l’any 2008, així com anteriorment en les narracions breus…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia 1997, premi Documenta 1996, gènere que continuà a  Bones notícies 2001,  Un relat de la nova immigració africana 2004 i Provisionalitat 2012 Com a novellista ha publicat Pere Marín 1998  Gorilla blanc Memòries d’en Floquet de Neu 2003  Rodalies 2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005, paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat  Marina 2010, retorn angoixant…

Es formà i graduà a l’Escola Massana 1945-51, on més tard entrà a formar part de la Manufactura de l’Escola sota la direcció de Miquel Soldevila L’any 1951 assistí becat per l’Escola a l’École des Arts Appliqués à l’Industrie de París El 1956 exercí de professor d’esmalt en els cursos monogràfics de l’Escola En la seva obra aprofundí la utilització de l’esmalt com a matèria sotmesa a gran foc, en la confecció de peces de forma, sobretot en gerros repussats a mà

Dins de Convergència Democràtica de Catalunya ocupà des del 1981 diversos càrrecs Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona en diverses ocasions 1979, 1983 i 1987, fou tinent d’alcalde de Finances 1979-1981 Des del 1988 és conseller de benestar social de la Generalitat de Catalunya

Titulat mercantil i diplomat en ciències empresarials, desenvolupà la seva trajectòria professional com a assessor i expert econòmic en organismes com la Societat d’Estudis Econòmics o el Foment del Treball Militant del partit trotskista Lliga Comunista en la seva etapa d’estudiant, l’any 1984 entrà en el Centro Democrático y Social  CDS, pel qual fou diputat a corts en el període 1986-93 En 1988-92 fou diputat pel CDS en les eleccions al Parlament de Catalunya i, després de la desaparició del CDS el 1993, ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya , al comitè nacional de la qual s’…

Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona 1983, des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya 1995 i La població catalana a l’època moderna 10 estudis 1996 Ha estudiat també la història social Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII , 1986, amb A…