Resultats de la cerca

Es graduà en geologia el 1968, i fins el 1978 dirigí un equip de geomecànica a la província de Gansu L’any 1965 s’incorporà al Partit Comunista Xinès Els anys vuitanta ocupà alts càrrecs de l’administració al ministeri de geologia i recursos naturals i el 1987 era membre del comitè central del Partit Comunista Quan, el 1992, Jiang Zemin obrí el camí a l’economia de mercat, Wen Jiabao accedí al buró polític del comitè central Del 1998 al 2002 en fou membre permanent i el 2003 accedí al càrrec de primer ministre, sota la presidència de Hu Jintao Després del divuitè congrés del Partit Comunista…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat de sacerdot el 1913, ocupà diferents càrrecs en el bisbat de Segòvia abans de ser designat bisbe de Lleida 1947-67 La seva tasca episcopal se centrà en la recuperació d’un bisbat trasbalsat per la guerra i la postguerra els edificis del seminari, el vell i el nou, foren convertits en camps de concentració amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital del Segre Representant genuí del nacionalcatolicisme, no assimilà els canvis dins l’Església en…

Doctorat a Harvard 1964, aquest mateix any inicià una carrera acadèmica que el portà a exercir la docència en nombroses universitats i al deganat de la John FKennedy School of Government d’aquesta universitat 1995-2004 Ocupà càrrecs com a assessor en l’administració demòcrata en temes de defensa i de política exterior 1993-95 Principal proponent de l’anomenat “poder tou” soft power amb relació a l’hegemonia nord-americana en oposició a la política de confrontació dels neoconservadors, les seves idees són exposades, entre altres obres, a Power and Interdependence World Politics in Transition…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat d’Istanbul 1971, on posteriorment obtingué el doctorat 1983, completà la seva formació acadèmica a les universitats de Londres i Exeter Entre el 1983 i el 1991 treballà al Banc Islàmic per al Desenvolupament BID, amb seu a Gidda El 1991 fou escollit membre del parlament turc pel Partit del Benestar islàmic, càrrec pel qual fou reelegit el 1995 Fou cofundador, juntament amb Recep Tayyip Erdogan , del Partit de la Justícia i el Desenvolupament  AKP, amb la pretensió de combinar l’islamisme amb l’esperit democràtic Ha ocupat diversos càrrecs…

Estudià a la Universitat de Sofia i posteriorment a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou S'implicà en les joventuts comunistes i ocupà diversos càrrecs al Partit Comunista Búlgar Entre els anys 1971 i 1990 fou ministre d’afers estrangers de Bulgària Fou un dels dirigents més fidels a Todor Jívkov, però l’any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, conduí una conspiració dins el Partit Comunista i el forçà a dimitir Inicià una política reformista i, per trencar els vincles amb el passat comunista, liderà la transformació del Partit Comunista en el Partit Socialista…

Estudià peritatge mercantil i posteriorment humanitats i filosofia al seminari de Barcelona Ordenat el 1960 a la Capella del Collegi Espanyol de Roma, l’any següent es llicencià en teologia i el 1972 en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Del 1961 al 2001 exercí el ministeri a l’arquebisbat de Barcelona, on, entre altres càrrecs, el 1991 fou ordenat bisbe auxiliar i vicari general i responsable de la Demarcació Episcopal del Vallès 1991-2001 Fou també secretari general del Concili Provincial Tarraconense 1992-96 i president del Comitè per al Diaconat Permanent 1992-…

Estudià història medieval i filosofia a la Stanford University, administració d’empreses a la University of Maryland i ciències a l’Sloan Institute del MIT L’any 1980 entrà a AT&T, on desenvolupà una trajectòria brillant en les àrees de venda i màrqueting El 1999 fou designada presidenta i consellera delegada d’HP, i esdevingué així la primera dona que dirigia una empresa que cotitza a l’índex Dow Jones, de la borsa de Nova York Des d’aquest càrrec Fiorina encapçalà una ampliació decidida de les activitats d’HP El 2005 cessà dels càrrecs en aquesta companyia Posteriorment emprengué una…

Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87, vicepresident del Banc…

Creat a l’empara de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , reuneix les funcions de la Direcció General de Defensa de la Competència i del Tribunal Català de Defensa de la Competència en un sol organisme Consta d’un president, que assumeix tasques de direcció i representació d’un director general, responsable de les àrees tècniques d’instrucció, d’estudi i anàlisi de mercats i d’informe de la regulació i del Tribunal Català de Defensa de la Competència, que serà l’òrgan intern i collegiat de resolució, recomanació i arbitratge, però sense personalitat jurídica El text de la llei, a més…

Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la reforma dels religiosos i publicà el nou…