Resultats de la cerca
Es mostren 952 resultats
haver
Amb el participi passat de qualsevol verb, constitueix els temps composts, que denoten que l’acció expressada pel verb principal és completament acomplerta o perfeta en el moment indicat pel verb auxiliar.
àcid carbànic
Química
Cadascun dels composts de fórmula RNHCOOH, on R representa generalment un grup alquílic, inestables en estat lliure, puix que es descomponen espontàniament donant diòxid de carboni i l’amina R-NH2.
Apareixen com a intermediaris en algunes reaccions de síntesi d’amines Hofmann
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època…
àcid desoxiribonucleic

Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…
sulfà
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment dels sulfans per substitució d’un àtom d’hidrogen, o de tots dos, per restes hidrocarbonades o agrupaments funcionals (-OH, -OR, -NR2, -COOH, -SO3H, etc).
Els elements més senzills de la sèrie R-S-S-R són els més ben coneguts i deriven dels tiols per dimerització oxidativa
blau de Prússia
Química
Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III), que difereixen en llur estructura, propietats i grau d’hidratació segons el procediment de preparació.
Hom sol representar-los per la fórmula Fe 4 FeCN 6 3 , bé que llur estructura correspon pròpiament a la d’un supercomplex Són insolubles en aigua i àcids excepte en àcid oxàlic, fet que s’aprofita en la fabricació de tintes Són emprats a bastament com a pigments i en el paper heliogràfic
tetigònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels ortòpters amb antenes filiformes, aparell estridulós en el primer parell d’ales, òrgans timpànics a les tíbies anteriors, oviscapte llarg, ulls composts hemisfèrics i dos cecs gàstrics.
És una família molt nombrosa, a la qual pertanyen força espècies, la més comuna de les quals als Països Catalans és lallagosta verda
arpa
Arpa
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical del grup dels cordòfons composts que hom fa sonar pinçant les cordes col·locades en posició vertical, tesades dins un marc de forma triangular, un costat del qual fa de caixa de ressonància.
Sembla un derivat del primitiu instrument de corda anomenat art musical , i han arribat mostres de la seva existència en el Neolític 3000 anys aC a Mesopotàmia tombes d’Ur En aquest estadi primitiu tenia molt poques cordes i el marc, de forma més aviat arquejada, sostenia les cordes solament amb dos braços Ben remotament Síria, segle IX aC aparegué també el tipus angular d’arpa, amb el tercer costat del triangle o columna de sosteniment Aquesta fou la forma amb què s’estengué l’arpa a l’Occident Escandinàvia, Irlanda, els segles V-VI, mentre n'han subsistit d’altres a Àfrica i a l’Àsia Els…
nitroderivat

Nitroderivat
©
Química
Cadascun dels composts orgànics que contenen en llur molècula un o més grups nitro -NO 2
, i en els quals l’àtom de nitrogen del grup nitro va directament unit a l’àtom de carboni.
Hom pot classificar els nitroderivats en primaris, secundaris i terciaris, segons que el grup funcional sigui unit a un carboni primari, secundari o terciari, respectivament Els nitroderivats aromàtics són sovint polinitrats Així, els obtinguts per nitració directa tenen sempre una estructura meta els dinitroderivats en posicions orto i para , que poden ésser obtinguts per via indirecta, són rars i tenen poques aplicacions Els nitroderivats són líquids d’olor agradable, poc solubles en aigua, i llur estructura híbrida els confereix un alt moment dipolar Els derivats dinitrats en orto i para…
níquel

Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina