Resultats de la cerca
Es mostren 2798 resultats
Sant Marc i Sant Joan de Batlliu (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta singular església, composta per un absis central carrat, preromànic, i dos absis semicirculars ja d’època romànica, corresponents a les naus laterals ECSA - JA Adell L’església de Sant Marc i Sant Joan és situada en un IIoc isolat, prop del mas Figuerola, uns 5 km al nord d’Anya, en el paratge dit Batlliu Mapa 33-13328 Situació 31TCG454467 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt d’Anya i que porta cap a diverses cases Cal seguir sempre la pista més fressada, fins a una cruïlla, senyalitzada Sant Marc, cap a l’esquerra, que porta fins a l’església JAA Història…
Vila closa de Montfalcó Murallat (les Olugues)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta població fortificada molt ben conservada i encimbellada dalt d’un turó ECSA-J Todó El nucli de Montfalcó Murallat es troba encimbellat dalt d’un turó que domina la confluència de la riera de Vergós amb el Sió L’existència d’una línia de muralla que encara tanca el poble i de la qual solament sobresurt el campanar de l’església ha estat la causa de la seva peculiar fisonomia que el mateix topònim recull Mapa 34-14 361 Situació 31TCG619168 S’hi accedeix per la carretera local LV-1003, que davant de les Oluges surt de la N-141 en direcció est, cap a Sant Guim de…
instruments de règim autoexcitat
Música
Instruments musicals en els quals la producció d’un so exigeix una actuació continuada per part de l’instrumentista.
S’hi inclouen en aquest grup els instruments de corda fregada violí, violoncel, contrabaix i els de vent clarinet, oboè, flauta, trompeta En termes físics, l’acció de l’instrumentista es descriu com una aportació constant d’energia Ara bé, aquest flux energètic constant no és capaç de donar lloc a un moviment oscillatori de la corda en el cas dels cordòfons o la columna d’aire en el cas dels aeròfons Cal un fenomen físic que el transformi en flux pulsant o oscillant perquè pugui actuar adequadament sobre l’element vibratori Aquests requeriments es poden entendre fàcilment a través del…
privilegi
Dret català
Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori (Recognoverunt proceres a Barcelona, Querimonia a la Vall d’Aran) o a una determinada classe de persones, com els nobles (Privilegi de la Unió) o a un estament de les corts.
Era donat sovint com a recompensa a favors fets i tenia generalment caràcter irrevocable Des del 1283 els privilegis adquiriren caràcter de llei feta a les corts i com a tal paccionada, ratificatòria de privilegis atorgats per Jaume I A partir del s XV la seva importància tendí a decaure, ja que només eren atorgades meres confirmacions dels ja existents
privilegi
Dret
Disposició emanada del poder legislatiu, en virtut de la qual hom atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, distint del que dóna la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència.
Té la força de llei, bé que no serveix d’exemplaritat
memòria
Economia
Relació dels actes, els treballs, etc, efectuats per una societat, una corporació, etc, i també del resultat econòmic de l’activitat d’aquestes en un període determinat, que, recollits en document, hom posa a disposició dels socis o de les persones interessades.
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
compàs
Música
Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del s XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barra de compàs
.
Els compassos constitueixen sovint, en una composició, grups rítmics iguals, iniciats pels temps forts A part els compassos d'amalgama, són anomenats binaris, ternaris o quaternaris , segons que siguin formats per un nombre de subunitats divisible per dos temps binaris o divisible per tres temps ternaris Són considerats simples els compassos de temps binaris i els ternaris el numerador dels quals sigui 3 en què cada temps pot ésser representat per una figura de nota simple negra, blanca, etc Són considerats composts aquells compassos ternaris cada temps dels quals valgui una nota o un silenci…
autoritari | autoritària
Psicologia
Dit de la personalitat caracteritzada per la disposició a la conformitat, l’obediència i el respecte a qui deté el poder o autoritat superior, pel convencionalisme i per l’arrogància i el menyspreu als grups minoritaris i els individus d’estatus social inferior.
Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània
Música
Organisme creat per l’ajuntament de Barcelona l’any 1986 amb l’objectiu de recollir, catalogar i posar a disposició del públic tot tipus de documentació (partitures, llibres, enregistraments) de música catalana, espanyola i estrangera escrita a partir de l’any 1950.
El compositor Joan Guinjoan en fou el director des de la fundació fins al 1994, que es dissolgué
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina