Resultats de la cerca
Es mostren 4165 resultats
Johann-Jakob-Wilhelm Heinse
Literatura alemanya
Novel·lista alemany.
En la línia del Sturm und Drang defensà l’amor, la passió i la voluptat, escriví Laïdon oder die eleusinischen Geheimnisse ‘Laidó o els misteris d’Eleusis’, 1774, Ardinghello und die glückseligen Inseln ‘Ardinghello i les illes afortunades’, 1787 i Hildegard von Hohenthal 1795-96
música de les Balears
Música
Música desenvolupada a les Balears.
Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit dels sistemes aïllats
Els sistemes aïllats, amb la seva càrrega d’organismes únics, rars i significatius, han atret abans que altres l’atenció de tots els qui s’han sentit preocupats pel deteriorament de la natura Illes i llacs, sobretot els segons, han figurat històricament entre els primers espais protegits, encara que al principi el criteri fos fonamentalment només protegir l’atractiva fauna ornítica El reconeixement del singular valor d’altres endemismes animals i vegetals ha fet créixer l’interès per la protecció dels seus hàbitats També la singularitat de la vida troglòbia ha desvetllat ben primerencament l’…
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
sambar
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids, d’una alçada a la creu d’uns 1,30 m i d’aspecte vigorós, amb el musell i les orelles grossos, i proveïts, els mascles, de banyes de fins a 90 cm de longitud i amb tres ramificacions.
Són de color brunenc, més fosc en els mascles que en les femelles Habita a l’Àsia sud-oriental i meridional i és distribuït per tota l’Índia i Malàisia, l’arxipèlag de les Filipines i les illes Cèlebes i les de la Sonda oriental i occidental
badia de Moreton
Badia
Badia de l’E d’Austràlia, a l’estat de Queensland.
Poc profunda, sembrada d’illots sorrencs i resguardada de l’oceà per les illes Stradbroke i Moreton —aquesta darrera, formada per les dunes més altes del món, una de les quals fa 278 m d’altura—, dóna entrada al port de la capital de l’estat, Brisbane
Lomond
Llac
Llac, el més gran d’Escòcia, a les regions Central i Strathclyde, 38 km al NW de Glasgow.
Té una extensió de 70,6 km 2 i una llargària màxima de 38 km, de N a S És de forma triangular, tot i que cap al nord s’allargassa com un apèndix, enmig d’altes muntanyes De profunditat molt variada, hi ha diverses illes
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
Obra enciclopèdica iniciada el 1993 per la conselleria de cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera.
Recull les principals veus relacionades amb aquestes illes És d’estructura alfabètica i fins el 2000 s’havien editat tres toms dels nou que és previst que tingui l’obra completa El primer director fou Joan Marí i Tur i l’actual és Felip Cirer i Costa
drago
drago de Canàries
© Fototeca.cat
Botànica
Nom genèric de diferents espècies del gènere Dracaena
( dracena
).
N'és una espècie representativa el drago de Canàries D draco , propi d’aquelles illes, que ateny una gran corpulència i una gran longevitat Dels dragos és extreta la sang de drago, resina utilitzada en l’elaboració de certs vernissos i pintures i que antany era oficial
Lliga del Bon Mot
Història
Entitat fundada a Barcelona el 1909 per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del «Diario de Gerona», s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.
Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina