Resultats de la cerca

Introductor de la llengua parlada a la literatura, sota noms diversos, hom el considera l’autor d’obres novellístiques Els amors de Rodant i Dosicle, La batalla de les rates i el gat , diàlegs imitats de Llucià i de moltes de les poesies anomenades poesies prodròmiques , sàtires interessants per llur realisme, per la llengua i com a testimoniatge viu dels costums bizantins de l’època

Professor de la Universitat de Heidelberg, treballà sobre les llengües preromàniques d’Itàlia Die Vorgriechischen Sprachen Siziliens ‘La llengua pregrega de Sicília’, 1958 i I nomi di luogo paleoliguri 1962, i molt especialment sobre les de la península Ibèrica Die Sprachen der vorkeltischen Indogermanen Hispaniens und das Keltiberische ‘La llengua dels indogermànics precèltics d’Hispània i el celtibèric’, 1959 i Die südlusitanischen Inschriften ‘Les inscripcions sudlusitanes’, 1961

Professor a Belgrad Des del 1866 fou membre de l’acadèmia iugoslava de Zagreb Autor de les primeres gramàtiques de la llengua sèrbia Fou un dels primers estudiosos de la gramàtica històrica i de la dialectologia de la llengua sèrbia Història de les formes de les llengües sèrbia i croata de mitjan segle XVII 1874, Diccionari dels monuments literaris serbis 1863-64 Edità molts texts serbis antics

Fou metge homeòpata i publicà diversos estudis d’aquesta especialitat Utilitzà els pseudònims Josep M d’Ausona i Lluís Nogué Publicà i estrenà amb èxit alguna obra en llengua castellana el drama Los desheredados , 1901, i en llengua catalana, com ara la comèdia Un marit modelo, o el pa de casa 1902, i els drames Els argonautes 1897, Deliri de grandesa 1897 i Àngela 1898

Després de cursar estudis a la Universitat de Minsk, des del 1972 collaborà en un diari d’aquesta ciutat i també treballà de mestra Des del 1976 publicà narracions, reportatges i assaigs a la revista N’oman El seu primer llibre, U vojny ne ženskoje lico ‘La guerra no té rostre de dona’, 1983, se serví d’un gran nombre d’entrevistes per a donar a conèixer la realitat de les dones que havien combatut a la Segona Guerra Mundial L’obra, censurada per anticomunista i antipatriòtica, no fou publicada fins a la perestroika 1985, i, el mateix any, el director de cinema Wiktar Dašuk en feu una…

Derivada del pràcrit mahārāshtri i parlada per uns 30 milions de persones, al sud i a l’est de Bombai, i amb variants dialectals, com el becarī , el deshī, el varhādī , el nāgpuri el sangameṣvari , al segle XII assolí categoria literària amb els comentaris del Bhagavad-Gītā de Jnāndev La poesia religiosa de Namdev segle XIV, Eknāth segle XVI i Tukārām segle XVII fomentà la consciència d’unitat nacional La literatura moderna és ben representada en tots els gèneres, amb autors com Tilak, Apte, Ketkar, Joshī i Gokhale

S'inicià després de la independència, sota el signe del Romanticisme d’Espronceda i Zorrilla i l’actitud ideològica de Larra Del Modernisme hom pot destacar només l’obra de F Gavidia, mestre de R Darío, que introduí en la línia modernista la nova accentuació del vers alexandrí i l’adaptació al castellà de l’hexàmetre grec Al segle XX els poetes modernistes es decanten cap a les avantguardes i és VRosales y Rosales qui aconsegueix aquest pas de forma més reeixida Els prosistes que cal destacar són S Salazar Arrué, MA Espino, R González Montalvo i N Rodríguez Ruiz, entre altres Les generacions…

Neix sota la preponderància del Modernisme Alejandro Guanes i Eloy Farina Núñez en són els primers noms notables Les dues generacions modernistes giren entorn de les revistes Crónica 1913-15 i Juventud 1823-25, i els poetes més destacats són Guillermo Molinas Rolón, Leopoldo Ramos Giménez i Pablo Max Ynsfrán Interès a part pel seu caire de poeta popular i pel seu bilingüisme guaraní i castellà té Manuel Ortiz Guerrero Aquest bilingüisme havia afectat en general el desenvolupament de la literatura paraguaiana amb el Modernisme comencen els primers signes d’expressió nacional, i és…