Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a Barcelona el 1917, notari des del 1922, exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Tingué una participació destacada en la reforma de la Llei hipotecària 1944, en la Llei de redempció de censos 1945, en el decret sobre conservació de l’arxiu històric al Collegi de Notaris 1945 i en la Llei de fundacions privades de Catalunya 1982 Fou arxiver i degà del Collegi de Notaris de Catalunya Destaca la seva feina d’ordenació i investigació històrica dels arxius notarials catalans, especialment el de Barcelona, i publicà, entre altres obres, Privilegis i…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Húnter, Joaquim Xirau, Tomàs Carreras i Artau i JMFont i Puig a Madrid ho fou d’Ortega y Gasset, Zubiri, García Morente i Julián Besteiro S'inicià, el 1933, en la docència com a catedràtic de l’Institut Salmerón, on exercí també com a director Fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 i secretari de la Fundació Bernat Metge 1938-39 Exiliat, s’establí a Mèxic, on des de 1940 fou professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Fou un dels fundadors de la revista “Filosofía y Letras”, i el…

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids

El 1885 emigrà als EUA Fundà i dirigí “Mother Earth” 1906-17 A la fi de l’any 1919 anà, amb Alexander Berkman 1870-1936, a Rússia, però després d’intervenir en la insurrecció de Kronstadt s’exilià Es convertí llavors en una de les inspiradores de la crítica doctrinal anarquista al comunisme bolxevic, especialment amb My Disillusionment in Russia 1923 En 1936-39 intentà d’organitzar una campanya propagandista internacional favorable a l’anarcosindicalisme espanyol i en dues ocasions visità Barcelona 1936 i 1937

Notable periodista, s’adherí al nacionalsocialisme 1922, esdevingué cap del partit a Berlín 1926, assumí 1927 la direcció del periòdic Der Angriff ‘L’atac’ i fou elegit membre del Reichstag 1928 Hitler el nomenà responsable de l’aparell propagandístic nazi 1928 i ministre d’educació popular i propaganda 1933, càrrec que conservà fins a la mort Fou l’organitzador de la màquina propagandística del Tercer Reich sostinguda sobre la premsa, la ràdio i el cinema, que fou clau en el suport popular del sistema Juntament amb la seva família, s’emmetzinà l’endemà del suïcidi de Hitler, que l’havia…

D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una activitat reformadora de…

El 1870 inicià la seva collaboració amb el compositor A Sullivan , amb el qual creà òperes satíriques molt populars, com Trial by Jury 1875, Patience 1881 o The Mikado 1885

Considerat un dels millors especialistes en papers shakespearians de tots els temps, els interpretà en el teatre i en diverses pellícules com ara Julius Caesar 1953, de JL Mankiewicz Richard III 1955, Prospero's Books 1991, de P Greenaway i Chimes at Midnight 1965, d’O Welles Actuà també en The Secret Agent 1936, d’A Hitchcock Providence 1976, Dyrigent 1981, d’A Wajda Chariots of Fire 1981, Gandhi 1982, de R Attenborough, The Shooting Party 1984, Plenty 1985, Loser Takes All 1990, de J Scott, i The Portrait of a Lady , de J Campion, entre d’altres El 1983 li fou atorgat el títol de sir…

Professor a Yale, es dedicà de primer a l’estudi dels infants deficients, però més tard centrà el seu estudi en el desenvolupament dels infants normals Entre les seves obres, cal destacar la trilogia Infant and Child in the Culture of Today ‘Els nens en l’educació d’avui’, 1943, The Child from Five to Ten ‘Els nens des de cinc anys fins a deu’, 1946 i Youth, the Years from Ten to Sixteen ‘Joventut, des de deu anys fins a setze’, 1956

En la joventut fou membre del Partit Comunista 1948-56, que abandonà per la seva posició crítica envers l’estalinisme Graduat per l’École Normale Superieure, el 1954 ingressà per oposició a l’ensenyament públic, on exercí fins el 1963, que passà a la Sorbona com a professor ajudant Posteriorment entrà a l’École Pratique d’Hautes Études, on fou primer director d’estudis de semiòtica literària i després director de recerca fins a la jubilació 1994 Deixeble de Roland Barthes , fou un dels representants més destacats de l’anomenada “nova crítica” centrada en l’anàlisi estructural i les formes…