Resultats de la cerca

Graduat per l’Istituto Politecnico de Milà 1964, en fou professor fins el 1968 Ha treballat amb Franco Albini , Louis Kahn, ZS Makowsky, Richard Rogers , amb el qual s’associà en 1970-78 i Peter Rice Des del 1981 té el seu propi estudi Renzo Piano Workshop amb oficines a París, Gènova i Nova York La seva obra és molt heterogènia, i inclou projectes industrials, estructures transportables, habitatges, obres d’enginyeria i urbanisme Ha obtingut importants guardons, entre els quals hi ha la Royal Gold Medal de la Gran Bretanya 1989, el premi Kyoto 1990, la Gran Creu de cavaller de l…

Estudià piano al Conservatori de Nàpols i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Milà, on rebé classes de composició i direcció d’orquestra d’AVotto El 1967 guanyà el Concurs Guido Cantelli i inicià la seva carrera internacional Feu el seu primer concert amb l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1969 Del 1973 al 1982 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Londres, on substituí Otto Klemperer Del 1977 al 1980 fou el principal director invitat de l’Orquestra de Filadèlfia i del 1980 al 1992 en fou el director musical En 1986-2005 fou director musical…

Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar,…

Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué…

Des del 1905 els països escandinaus organitzaven els Jocs Nòrdics, els quals, a partir del 1924, foren reconeguts com a olímpics Els esports que comprenien tradicionalment eren l’ esquí  alpí, introduït el 1936 descens i eslàlom, l’esquí nòrdic curses de fons, combinada nòrdica, els salts de trampolí , el patinatge de velocitat en diverses distàncies, el patinatge artístic, el biatló, el bobsleigh , el luge  i l’hoquei sobre gel Posteriorment, hom hi ha anat incorporant nous esports i modalitats com el biatló  des del 1960, l’esquí acrobàtic des del 1988 i, des del 1998, el surf de neu , o…

Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de Montserrat 1916, el portapau de l’abadia de Montserrat, el…

Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea vitícola amb diverses indústries tèxtils sederes, de bicicletes, de llumins Antic centre ligur i després colònia romana anomenada Hasta Pompeia, la ciutat es convertí durant el s VI en feu d’un comtat longobard Al s XII s’erigí en municipi lliure Sotmesa als Visconti de Milà s XIV, formà part del dot de Valentina Visconti muller de Lluís I d’Orleans i restà en poder de França fins el 1529, quan fou cedida a l’emperador Carles V pel tractat de Cambrai Incorporada a Savoia el 1575

La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano