Resultats de la cerca

És dins l’àrea comercial de Lleida El terme comprèn els nuclis rurals de Torregrossa, Ràfels i les Pobles El 20 de juny de 1989 se’n segregà i es constituí en municipi el nucli de Vensilló de Llitera

És dominat per les restes del castell de Palaldà Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX

En procedeix una majestat romànica del segle XII Museu d’Art de Catalunya Fou municipi independent fins el 1962, en què s’incorporà a Bellver L’antic terme comprenia també el poble de Cortàs

Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant…

Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922 Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences A la fi del s XVII era lloc reial L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles Modernament ha estat restaurat és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat Formà un municipi independent fins l’…

L’església parroquial és dedicada a sant Julià al S del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí La parròquia és esmentada ja el 839 El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan s XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells dins el terme actual i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet mort el 1170 motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972, que fou agregat al de Noves de Segre Avui és una…

Situació i presentació Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols Berguedà A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys i Valielles Montmajor, Berguedà El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol 2214 m, sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou 1470 m El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels…

Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…

L’església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona El lloc és esmentat ja el 982 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, també, els pobles del Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera

Situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana que en aquest sector pren el nom de serra de Teix , 1 064 m alt i obert a la mar per la costa espadada centrada per la cala de Deià , tancada a l’oest per la punta de Deià on hi ha la torre de Deià , o sa Pedrissa , una de les principals antigues defenses del terme contra els atacs marítims i per la punta de sa Foradada El territori és molt muntanyós, cobert en part de pinedes i alzinars 295 ha hi era tradicional el carboneig i matollars 150 ha L’agricultura és predominantment de secà unes 388 ha d’oliveres i 70 de garrofers, a més…