Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Banca Catalana
Economia
Entitat bancària creada el 1961.
Té l’origen en la compra pel març del 1959 de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom Els anys seixanta i setanta realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació bancària, i obrí oficines a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, així com en algunes grans ciutats espanyoles —Madrid, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià— Absorbí el Banc d’Expansió Comercial Capellades el 1971 i, el 1980, el Banc Mercantil de Manresa i el Banc de Barcelona Aquest mateix any integrà el…
Santa Maria de Paller (Bagà)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Paller era inicialment una construcció romànica dins la demarcació de l’antic comtat de Cerdanya, a la vall del Bastareny Documentada des del segle XII, la primera església devia localitzar-se a l’indret conegut amb el nom de Paller de Dalt L’any 1193 Galceran de Pinós i el seu fill Ramon feren donació a Santa Maria de Paller de dotze sexters de blat i cent cinquanta sous aquesta donació havia de cobrar-la l’església de Santa Maria de Paller del delme de Gavarrós, juntament amb un porc i dotze diners que rebien anualment d’un particular de Bagà L’església de…
Castell de Rosanes (Martorell)
Art romànic
Situació Una vista de l’estança més sencera d’aquest malmès castell F Baltà Les restes del castell s’alcen en un dels vèrtexs 256 m de la serra de l’Ataix, sobre la vila de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF108913 Per arribar-hi cal seguir, des de la urbanització del Sunyer de Palau, al terme de Sant Andreu de la Barca, una pista en direcció NW poc menys de 2 km Història EI castell de Rosanes, dins el terme de Castellví de Rosanes, és documentat el 1032 El 1103 Guillem Ramon I de Castellví donà el castell en feu a Udalard Ramon de Rosanes, i el 1110 el nomenà marmessor al seu testament El…
Pietro Antonio Locatelli
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Les dades sobre la seva formació són molt escasses De fet, es desconeixen els seus primers mestres i tampoc no és segur, com sovint s’havia afirmat, que rebés classes d’A Corelli És més probable que les rebés de Giuseppe Valentini Entre el 1717 i el 1723 estigué al servei de la basílica de San Lorenzo in Damaso, a Roma, sota el patrocini del cardenal Pietro Ottoboni El 1725 el landgravi Felip d’Hessen-Darmstadt el nomenà virtuós de cambra, tasca que compaginà amb concerts a Itàlia, Alemanya i França El 1729 fixà la seva residència definitiva a Amsterdam, on es dedicà a la docència i a la…
Afganistan 2014
Estat
A meitat de gener, 21 persones, de les quals 13 eren estrangeres i membres de l’ONU i l’FMI, van morir a Kàbul en un atac perpetrat pels talibans com a venjança per la mort de civils afganesos en els enfrontaments que hi va haver uns dies abans al nord de Kàbul entre els talibans i les forces afganeses i de l’OTAN En aquest clima d’inseguretat, el dia 5 d’abril va tenir lloc la primera volta de les eleccions presidencials Prop de set milions d’afganesos, de tretze milions d’electors, hi van participar, malgrat les amenaces dels talibans Les eleccions havien de decidir el successor del…
Bernat de Rocafort
Història
Guerrer.
Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l’antipatia d’aquest 1302 Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia 1304 Assassinats Roger i l’almirall Ferran d’Aunés i…
Josep de Calassanç Vives i Tutó
Monument al cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó, a Sant Andreu de Llavaneres
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Arran de l’exclaustració al seu propi país, i en conseqüència, la impossibilitat d’entrar a l’orde caputxina, el 1869, acompanyat de Segimon de Mataró, també caputxí, se n'anà a Guatemala per tal d’ingressar al convent d’Antigua, on professà el 1870 i exercí de mestre Hi restà fins el 1872, any en el qual fou expulsat del país i passà a França per completar la seva formació religiosa a Tolosa i Fontenay-le-Conte Més tard, el 1877, s’ordenà sacerdot a Tolosa de Llenguadoc Fou director i guardià del seminari seràfic de Perpinyà, on publicà uns primers compendis de teologia dogmàtica, moral i…
Montserrat Torrent i Serra

Montserrat Torrent i Serra
© CIC-Moià
Música
Organista.
Començà els estudis de piano a cinc anys amb la seva mare, Àngela Serra, i els continuà a l’Acadèmia Marshall i, després de la Guerra Civil Espanyola, al Conservatori de Barcelona, on fou deixebla de P Frank orgue Guanyà una beca de l’Institut Francès que li permeté anar a París a estudiar amb N Pierront, i gràcies a una beca de la Fundación Juan March seguí els cursos de perfeccionament de F Germani i H Rilling a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Interessada en la música ibèrica, feu estudis musicològics amb MS Kastner, G Estrada i LF Tagliavini Ha desenvolupat una intensa carrera de…
,
Claudi Neró Tiberi
Història
Emperador romà (14 dC-37 dC).
Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar Després d’un tribunat militar a Hispània 26 aC, acomplí diverses missions a Armènia, la Gàllia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa 12 aC El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos Sofrí la…
Frederic III de Sicília
Història
Rei de Sicília (1355-77).
Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Malgrat el seu motiu, sabé defensar el regne tant de les pretensions angevines com de les ambicions dels reis de la corona catalanoaragonesa En morir el seu germà Lluís I 1355, esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança i, morta aquesta, de l’altra germana, Eufèmia 1356 El 1356 els angevins ocuparen Palerm i els reis Lluís i Joana I de Nàpols desembarcaren a Messina 1356 Però a la batalla d’Aci Frederic obtingué un triomf i els napolitans hagueren de retirar-se de l’illa 1357 Enfront de les bandositats nobiliàries, el rei,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina