Castell de Rosanes (Martorell)

Situació

Una vista de l’estança més sencera d’aquest malmès castell.

F. Baltà

Les restes del castell s’alcen en un dels vèrtexs (256 m) de la serra de l’Ataix, sobre la vila de Martorell.

Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF108913.

Per arribar-hi cal seguir, des de la urbanització del Sunyer de Palau, al terme de Sant Andreu de la Barca, una pista en direcció NW poc menys de 2 km.

Història

EI castell de Rosanes, dins el terme de Castellví de Rosanes, és documentat el 1032. El 1103 Guillem Ramon I de Castellví donà el castell en feu a Udalard Ramon de Rosanes, i el 1110 el nomenà marmessor al seu testament. El testament d’Udalard de Rosanes va ser jurat el 30 d’abril de 1123 a l’altar de Sant Joan de l’església de Sant Genís. Llegava al seu fill Pere, a més d’altres feus, el castell de Rosanes, i deixava sota la custòdia del seu senyor Guillem Ramon —que tot i que havia testat el 1110 encara vivia— tots els seus honors, la seva muller i els seus fills. El 1138 el feudatari era Ramon de Rosanes, el qual aquest any donà el castell a Ermessenda, la seva muller. Els Rosanes hi són documentats fins ben entrat el segle XIV. El castell de Rosanes formà part de la baronia de Castellví de Rosanes i els seus senyors eminents foren els d’aquest darrer castell.

Castell

Planta, a escala 1:400, del castell.

P. Poll

Es conserva parcialment la muralla, d’angles roms, que resseguia el perfil del turó. Té un aparell de pedres inclinades, separades per filades horitzontals de llambordes. En algun punt es configuren trossos d’opus spicatum i en d’altres hi ha filades de petits carreus regulars. Hi ha part dels fonaments d’una torre circular, que sembla que reforçava la muralla a migdia.

Situada al mig del recinte però una mica més al nord hi ha una estança rectangular coberta amb volta apuntada. La seva paret de ponent és la mateixa muralla. En la de llevant té una espitllera tapiada. L’aparell d’aquesta estança és com el de la muralla, potser una mica més regular en les parets interiors. És una obra coetània de la muralla, segurament anterior al 1032, del temps de Bonfill de Castellví. La volta de l’estança és una refacció. A tramuntana del recinte hi ha una cisterna rectangular soterrada.

Bibliografia

  • Els castells catalans, vol. I, 1967, pàgs. 431-437
  • Pagès, 1992, en premsa