Resultats de la cerca
Es mostren 6162 resultats
societat rural
Dret civil
A Menorca, i també a Eivissa i Formentera, societat pactada comunament entre el propietari d’una propietat rústica i un agricultor, cap de família, i la representació de la qual correspon conjuntament a ambdós socis.
Si no es pacta en contrari, l’agricultor té la representació dels familiars que conviuen amb ell sota la seva dependència La societat no s’extingeix per la mort dels consocis, sinó que els respectius hereus resten subrogats en el lloc del difunt La compilació balear, que la recull, estableix que s’aplicaran els usos i els costums a falta de normes legals o estipulacions contractuals Un oacte normal d’aquest contracte és el que determina que en cas de disconformitat es passarà per les valoracions, liquidacions i distribució dels beneficis que facin els estimadors elegits lliurement per les…
antropologia històrica
Antropologia
Branca de l’antropologia que combina els aspectes coincidents de l’antropologia i la història.
L’interès per la història social a la Gran Bretanya i l’escola de Les Annales francesa han estat orientacions decisives en aquest camp El contacte amb l’antropologia ha estat decisiu a l’hora de subratllar la importància de les manifestacions de les classes populars i de les parts ignorades de la vida d’aquestes societats per tal com no n'ha restat constància escrita Per la seva banda, la història ha facilitat a l’antropologia l’estudi del present en les societats complexes, on fins ara solament s’arriscaven a emprendre en sectors molt limitats i més o menys tancats
macròfit
Ecologia
Planta aquàtica o alga que viu totalment o parcialment submergida dins de l’aigua.
La majoria de macròfits són fanerògames i algues Les condicions perquè es desenvolupin són la presència d’un substrat de sorres o fang, un corrent moderat o fort però no turbulent i una certa quantitat de nutrients a l’aigua Els nutrients que afavoreixen el creixement dels macròfits poden ser derivats de l’erosió de la conca hidrogràfica Com més gran sigui la conca, més forta serà la tendència a acumular nutrients, sobretot cap a les parts baixes, de manera que hi haurà un creixement més gran dels macròfits al curs baix dels rius, on, a més, el substrat és molt fi
Domenico Alaleona
Música
Musicòleg, director i compositor italià.
Format al Liceo di Santa Cecilia i a la Universitat de Roma, fou un dels impulsors de la musicologia italiana Tot i que destacà en el camp teòric, especialment en la recerca sobre l’oratori del segle XVII, no oblidà la composició La seva òpera Mirra 1910-13, construïda a partir d’un sistema basat en una divisió de l’octava musical en cinc parts en una forma semblant a la usada en la música d’Indonèsia, és una de les peces més importants de la seva producció Compongué també un rèquiem a quatre veus 1920 i diferents peces instrumentals
Giulia Frasi
Música
Soprano italiana.
Procedent de Milà, on estudià, s’establí a Londres i, des del 1742, que debutà, fou una de les cantants d’òpera italiana més sollicitades als principals teatres anglesos King’s Theater, Covent Garden, New Haymarket, etc Es consagrà com a intèrpret de l’obra de GF Händel, el qual fins i tot escriví expressament per a ella algunes parts Cal esmentar-ne les òperes, Rosanne i Admeto , i especialment els oratoris El Messies , Susanna , Judes Macabeu , Josuè , etc, que continuà representant després de la mort del seu autor Superà certes limitacions tècniques amb l’expressivitat, i…
Martín de Tapia
Música
Teòric musical castellà, actiu durant la segona meitat del segle XVI.
Originari de la província de Sòria, es formà a la catedral d’El Burgo de Osma En aquesta ciutat publicà la seva contribució a la teoria musical de l’època, el tractat Vergel de música spiritual, speculativa y activa, del qual muchas diversas y suaves flores se pueden coger 1570 L’obra, que havia estat enllestida l’any 1559, aborda els temes habituals en la major part dels tractats ibèrics del cinc-cents el cant pla i la música mensural Moltes parts són plagis del llibre primer de la Declaración de instrumentos musicales 1555, de Juan Bermudo
Martin Agricola
Música
Teòric i compositor alemany.
El seu cognom original era Sore, però va adoptar el nom llatí per destacar les seves arrels camperoles De formació autodidàctica, començà a exercir com a professor a Magdeburg el 1519 Pocs anys després, a la mateixa ciutat, obtingué un lloc de mestre de capella a l’escola llatina de l’església protestant Fou amic de l’impressor Georg Rhau, que publicà la major part de les seves obres, entre les quals destaca Musica instrumentalis deudsch 1529 La seva producció musical inclou motets llatins, composicions alemanyes a dues i tres veus per al calendari litúrgic protestant i peces instrumentals a…
patologia
Patologia humana
Branca de les ciències biològiques i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen.
Hom la subdivideix en diverses parts la patologia clínica , que tracta dels problemes clínics la mèdica o interna, que s’ocupa de les malalties de la medicina interna la quirúrgica o externa, que estudia els processos morbosos en relació amb la terapèutica quirúrgica la comparada , l' experimental, etc Hom parla també de patologia general per a referir-se als estats patològics de les diverses malalties en diferents òrgans El camp de la patologia és molt ampli i és tractat parcialment per diferents branques mèdiques, com l' etiologia , la patogènesi , la morfologia patològica…
pindoler
Farmàcia
Aparell emprat per a fer píndoles.
El més conegut és el de Dieterich , que consta d’una peça amb canals semicilíndrics d’uns 5 mm de diàmetre, sobre la qual hom aplica una altra peça igual, subjecta a un mànec de fusta que fa córrer sobre la peça anterior per tal de tallar el magdaleó en parts iguals Hi ha pindolers de més rendiment, que són circulars com el de Swidkes Els de tipus industrial com ara el de Kilian tenien dos cilindres acanalats transversalment, que giraven en sentit contrari i tallaven els magdaleons en esfèrules iguals Actualment, els pindolers són peces de museu
puna
Altiplà andí a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar
© X. Pintanel
Geomorfologia
Altiplà andí d’una gran altitud sobre el nivell del mar.
En general es localitza per damunt dels 3 000 m, i es troba limitat en la seva perifèria per cadenes muntanyoses És característic de certs països sud-americans de l’àrea andina Les condicions climàtiques predominants hi són rudes fred, vents, poques pluges La hidrografia és de tipus arreic o endorreic poden existir llacs a les parts més baixes llac Titicaca, per exemple, que són el veritable nivell de base de la regió considerada Amb vegetació xerofítica, hi predominen els geòfits, els hemicriptòfits i els camèfits Hi abunda la gramínia Stipa ichu El poblament és escàs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina