Resultats de la cerca
Es mostren 1382 resultats
Daniel Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador, erudit i eclesiàstic.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Jaume Finestres, canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc Estudià humanitats al Collegi de Cordelles dels jesuïtes de Barcelona, i a 15 anys ingressà al cenobi de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Noguera L’any 1723 inicià els estudis de teologia probablement estudià també dret a Cervera, població amb la qual mantingué uns estrets vincles familiars hi residia el seu germà Josep, catedràtic de lleis i eminent erudit i intellectuals Fou abat de Bellpuig 1728-31, i sota el seu abadiat promogué la restauració…
Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…
Joan Binimelis i Garcia
Historiografia
Literatura
Eclesiàstic, historiador, primer cronista del regne de Mallorca, científic i humanista.
Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…
,
Pere Vidal
Pere Vidal
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…
,
Apologistes, gramàtics i lexicògrafs
El segle XVIII presenta unes quantes mostres d’un gènere que s’ha convingut a anomenar “apologies” en defensa de la llengua catalana Acceptant una certa flexibilitat en la definició d’aquesta mena de papers, se’n pot fer una llista considerable tant a Catalunya com al País Valencià Les apologies escrites a Catalunya tenen les seves arrels en textos del segle anterior —especialment en el Sermó d’Onofre Manescal i en l’Ateneo de Josep Romaguera— i s’estenen fins al segle XIX —Josep Pau Ballot i fins Joaquim Rubió i Ors— En totes, s’hi descobreix un to reivindicatiu d’enfrontament amb opinions…
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà…
Timor Oriental

Aspecte de la costa de Timor Oriental
Estat
Estat de l’Àsia sud-oriental situat al sector oriental de l’illa de Timor, que territorialment compta a més amb l’illa d’Atauro (144 km2) i l’enclavament d’Ambeno.
La capital és Dili 192652 h 2010 País muntanyós, destaca el Ramelau de 2960 m El clima és equatorial La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Colònia portuguesa fins el 1975, poc després fou ocupada militarment per Indonèsia, i la convertí en la província de Timor Est 1976 malgrat la declaració per part de l’ONU d’ocupació illegal i de la…
llatinista
Lingüística i sociolingüística
Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines.
Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin…
Andreu Piles i Ibars
Historiografia catalana
Educació
Historiador, arabista i mestre d’escola.
Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872, i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, no tornà al seminari i cursà els estudis de magisteri Obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 i exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 Fou regent de l’escola normal de Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El…
,
Josep Maria Martí i Bonet

Josep Maria Martí i Bonet
© Phisalys
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988 Docència Ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina