Resultats de la cerca
Es mostren 8275 resultats
Bartomeu Martí
Cristianisme
Cardenal.
Nebot de Joana de Borja germana de Calixt III, muller de Mateu Martí Establert a Roma, prop de Roderic de Borja, era cubiculari pontifici quan el 1473 fou nomenat bisbe de Sogorb, diòcesi que no visità mai Creat cardenal per Alexandre VI el 1496, el 1497 rebé en comenda el bisbat de Bagnorea El 1498 renuncià el bisbat de Sogorb a favor de Joan Marrades, mort el qual 1499 el reprengué, i el tornà a renunciar el 1500 a favor del seu nebot Gilabert Martí Ferran II ennoblí la seva família
Juan Everardo Nithard
Cristianisme
Jesuïta tirolès.
Confessor de Marianna d’Àustria, muller i després vídua de Felip IV de Castella, fou introduït per aquesta al consell de regència fet també primer ministre i president del consell de la inquisició, de fet en fou un valido Més que no pas la seva política desencertada, el féu impopular la prohibició de les curses de braus i de les representacions teatrals L’enderrocà Joan Josep d’Àustria en el cop d’estat del 1669, iniciat a Barcelona Marianna d’Àustria envià Nithard a Roma com a ambaixador extraordinari 1669
Nicolau V
Cristianisme
Nom que adoptà Tommaso Parentucelli en esdevenir papa (1447-55).
Estudiant, malgrat moltes dificultats, figurà entre els membres del seguici del cardenal Albergati Oficial de la cúria, fou nomenat bisbe de Bolonya 1444, seu de la qual no arribà a prendre possessió Pacificà Roma i els Estats Pontificis, i promogué el tractat de Lodi 1454 per a la pacificació d’Itàlia Posà fi a les relíquies del cisma de Basilea i obtingué la renúncia de l’antipapa Fèlix V S'interessà pels estudis humanístics, impulsà la biblioteca del Vaticà i, preocupat per la Reforma, envià Nicolau de Cusa a Alemanya
Josep Reig i Estivill
Literatura
Cristianisme
Frare mercedari i predicador i escriptor ascètic.
El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859
John Barclay
Literatura
Escriptor escocès.
El 1606 abandonà el seu país anà de primer a París i després a Roma 1616 El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae , a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gallicanes paternes amb Publicae vindiciae París, 1612 Fou l’autor d’una obra allegòrica contra les guerres religioses, Argenis París, 1621, molt traduïda i reeditada Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí Amb el pseudònim d' Euphormio Lusininus, escriví Satyricon 1603-07, contra els jesuïtes
Ignasi Lacaba i Vila
Metge.
Estudià cirurgia a Cadis i fou cirurgià militar El 1789 fou catedràtic del collegi de cirurgia de Cadis Pensionat, amplià estudis a París Fou catedràtic i director d’anatomia del collegi de cirurgia de Madrid Juntament amb Jaume Bonells publicà un Curso completo de anatomía del cuerpo humano , en cinc volums 1796-1800, que recollia els darrers avenços europeus en anatomia i que serví de text bàsic durant mig segle Nomenat cirurgià de cambra dels reis Carles IV i Maria Lluïsa 1795, els acompanyà a Roma en llur exili 1809
Francesc de Borja
Cristianisme
Cardenal de paternitat no documentada.
Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà
Carles III de Borbó
Història
Duc de Borbó.
Conestable de França al servei de Lluís XII i de Francesc I, participà en les campanyes d’Itàlia 1509-15 Les ambicions reials sobre el ducat de Borbó el feren posar-se al servei de Carles V 1523 i participà en la batalla de Pavia 1525 El 1526, al capdavant de l’exèrcit imperial, marxà a Roma contra Climent VII, aliat de França, però morí en atacar la ciutat Les tropes, sense la contenció d’un comandament, saquejaren la ciutat Els seus béns passaren a la corona de França
Vittorio Emanuele Orlando
Història
Jurista i polític italià.
Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale 1889, Principî di diritto amministrativo 1890, obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto 1917-19 Intervingué en el tractat de Versalles 1919, on defensà els interessos italians Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué…
Luci Anneu Sèneca
Historiografia
Retòrica
Rètor i historiador llatí, pare de Luci Anneu Sèneca.
A Roma, bé que mai no exercí com a orador, freqüentà els oradors més cèlebres i escriví una obra històrica —que s’ha perdut— que tractava dels fets esdevinguts a l’urbs, des de la fi de les guerres civils fins a la seva època També escriví una obra sobre les formes de retòrica del seu temps Oratorum et rhetorum sententiae divisiones colores , en dues parts, l’una anomenada Controversiae de la qual han estat conservats tres llibres i l’altra, un conjunt de declamationes d’argument històric o mitològic, anomenades Suasoriae
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina