Resultats de la cerca
Es mostren 3862 resultats
hidrofresadora
Construcció i obres públiques
Màquina utilitzada per a excavar en profunditat terrenys durs i roques, per a poder-hi construir murs verticals tipus pantalla de 63 a 120 cm de gruix.
És constituïda per una sèrie de rodes dentades disposades en dos eixos perpendiculars al pla del mur que es vol construir, les quals per rotació destrossen el terreny en petits fragments que, dissolts o en supensió a l’aigua, es bomben fins a l’exterior, on s’eliminen en l’anomenada planta de llots L’aigua també refrigera les rodes o freses disposades a la part baixa d’un xassís d’alçària variable de 5 a 15 m La hidrofresadora necessita d’uns equipaments auxiliars formats per la planta de llots on es recicla la bentonita, material utilitzat per a estabilitzar les parets de l’…
Joan Costa i Climent
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Navarra i màster en assessoria d’empreses, es dedicà a l’ensenyament en el terreny empresarial fins a l’any 1993, que s’incorporà a la política activa Militant del PP , fou escollit diputat al Congrés Tres anys després, quan José María Aznar guanyà per primer cop les eleccions espanyoles, fou nomenat secretari d’estat d’Hisenda L’any 2000 obtingué la secretaria d’estat de Comerç i Turisme, càrrec que ocupà durant tres anys més Aznar el nomenà ministre de Ciència i Tecnologia al setembre del 2003, en substitució de Josep Piqué , cartera que hagué d’…
cursa
Esport
Acció de córrer en competició.
Hom pot trobar les més diverses variants de curses, segons les diferents modalitats esportives que es presten a aquest tipus de competició, i cal destacar-ne les curses d'atletisme, d'automobilisme, de cavalls hipisme, de ciclisme, sobre glaç patinatge i d'esquí Com a tipus fonamentals i clarament diferenciats, cal distingir les curses de velocitat pura , i dins d’aquesta modalitat hom pot incloure les curses contra rellotge , i les curses de velocitat i de resistència i regularitat , anomenades també, en alguns esports, curses de fons Segons el marc on tenen lloc, hom parla de curses en…
crisantem

Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les…
X Games
Esport general
Esdeveniment esportiu internacional dels esports extrems.
Concebuts a imatge dels Jocs Olímpics, són organitzats per la cadena de televisió nord-americana ESPN, que inicià l’any 1995 els X Games d’estiu a Providence Rhode Island i el 1997 els d’hivern a Big Bear Lake Califòrnia Des del 2003 fins al 2013 tots els X Games d’estiu s’han celebrat a Los Angeles i els d’hivern, des del 2002, a Aspen Colorado Convertits en un gran esdeveniment mediàtic generador d’enormes beneficis, l’any 2013 els X Games d’estiu se celebraren per primera vegada també fora dels Estats Units A més de Los Angeles, part de les competicions es disputaren a Foz do Iguaçu Brasil…
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de…
estalinisme
Història
Política
Nom amb què hom coneix el període de la història de l’URSS dominat pel govern de Josif Stalin (1929-53).
El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic Enfrontat a LTrockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder 1929, una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la collectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en detriment dels altres…
triquiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes proveïts d’òrgans sensorials caudals, de caràcter quimioreceptor, anomenats fasmidis.
Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser…
bròquil
bròquil
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un terreny…
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de retrobament d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina