Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
castell
Estructura d’un castell de quatre de vuit
© Fototeca.cat
Folklore
Construcció de diversos pisos formada per persones (casteller) que s’enfilen les unes damunt les espatlles de les altres amb l’objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.
La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…
serra de Prada
Serra
Sector de l’alineació muntanyosa que s’estén del congost de Collegats, a la Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l’W pel roc dels Quatre Alcaldes (1 888 m alt., a l’E el part d’Orient), on enllaça amb el massís del Boumort, i, a l’E, per la serra d’Ares (1 810 m alt.).
Separa la vall de Cabó damunt la qual forma una llarga i alta cinglera de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia
Jesús
Parròquia del municipi de Santa Eulària des Riu, Eivissa, al NW de la ciutat.
Comprèn les vendes de ses Torres, sa Marina, Cala Llonga, Santa Maria, es Puig d’En Valls i l’Horta en aquesta darrera hi ha l’església parroquial la Mare de Déu de Jesús , del segle XV
rata d’aigua
Rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū…
Gorno-Badakhšan
Divisió administrativa
República autònoma del Tadjikistan.
La capital és Khorog 11 800 h 1991 Limitada a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima de la part occidental és moderadament continental temperatura mitjana de gener de -7,8°C, i de juliol de 22,2°C l’oriental és més freda i seca mitjana de gener de -19,6°C, i de juliol de 13°C Els rius de la part occidental, el P'andž i els seus afluents, són més cabalosos que…