Resultats de la cerca
Es mostren 40232 resultats
Apol·lodor d’Atenes
Lingüística i sociolingüística
Filòleg de l’escola alexandrina, deixeble directe d’Aristarc.
Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor
Sergi Selma Martínez
Boxa
Boxejador.
Competí representant el club Atlantic Sports Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes pesant 1992 i formà part de la selecció catalana d’aquesta categoria El 1992 passà al camp del professionalisme, on disputà set combats fins el 1994
Gabriel Rocabert Sanz
Rugbi
Jugador de rugbi.
Es formà al Futbol Club Barcelona, on fou capità del primer equip, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1968 i un Campionat d’Espanya 1965 Fou internacional amb Espanya i designat millor jugador de l’any del campionat espanyol 1966
Sergio Fernández
Altres esports de pilota o bola
Jugador de tamborí, pioner a Catalunya.
El seu primer contacte amb el tamborí fou al Fòrum de les Cultures 2004, on aprengué les normes d’aquest esport Participà en la Copa d’Europa el 2005, la primera vegada que un equip representà a Catalunya en una competició internacional
Alexis Fernández Dorado
Rugbi
Jugador de rugbi.
Es formà al Rugby Club l’Hospitalet, on es confirmà com un dels millors jugadors estatals en la posició de talonador Jugà dues temporades 2002-04 en la màxima categoria amb l’equip riberenc Disputà dos partits amb la selecció espanyola absoluta
Bruce Hemara
Rugbi
Entrenador i jugador de rugbi.
Internacional en tres ocasions amb la selecció de Nova Zelanda, els coneguts All Blacks , el 1988 arribà a Catalunya per entrenar la Unió Esportiva Santboiana la temporada 2010-11, on compaginà la direcció tècnica amb la feina d’entrenador del primer equip
el Samuntà

Vista del nucli del Samuntà (Súria)
© Isidre Suñé
Barri
Barri del municipi de Súria (Bages), al vessant NW del puig de Sant Salvador, en el camí vell de Súria a Castelladral.
El territori, abans plantat totalment de vinya 450-475 m alt, comprèn unes quantes cases, petites i disperses, aixecades durant el segle XVIII Les tres cases més antigues són cal Mariano, cal Rei i cal Planés, on hi havia un molí d'oli
Capdepera
Capdepera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al NE de les serres de Llevant.
És separat del d’Artà per la serra des Racó 385 m i del de Son Cervera per la serra de son Jordi 315 m Drenen el terme els torrents de sa Mesquida i de Canyamel La costa s’articula en caps rocallosos amb espadats com el cap des Freu talaia de son Jaumell, 273 m, la punta de Capdepera l’antic Cap de Pera , el punt més oriental de Mallorca, on fou construïda als s XVII o XVIII una torre de defensa i, el 1861, un far, el cap Vermell la talaia Vella, 185 m, on hi ha les coves d’Artà , i el cap des Pinar Entre aquests caps es disposen platges de sorra com les de sa Mesquida, cala Agulla, cala…
Borgonya
Antiga província de França, limitada al N per la Xampanya, a l’W pel Nivernès i el Borbonès, al S pel Lionès i la Bresse, i a l’E per la Savoia i el Franc Comtat.
És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees la septentrional, anomenada Baixa Borgonya , on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns l’àrea oriental o Alta Borgonya , formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el Mâconnais És una…
Atzeneta del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, estès a banda i banda del riu de Montlleó, a la regió muntanyosa de Penyagolosa.
La part més occidental del terme és accidentada per la serra de la Nevera, d’on davalla la rambleta d’Atzeneta , que desemboca al riu de Montlleó per la dreta poc després del seu aiguabarreig amb la rambleta de Benafigos La part central del terme, on es troba assentada la vila, és una zona plana d’uns 400 m d’altitud La part oriental, a l’esquerra del riu Montlleó, on hi ha la caseria de Meanes, es troba gairebé separada de la resta del municipi La part muntanyosa és coberta de pinedes i brolles, i de petits grups d’alzines A la plana hi ha 2960 ha de pasturatges, la major part de propietat…