Resultats de la cerca

Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V El seu cosí germà, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña Castella la Vella amb els tres fills Diego, Cristina i Maria El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña Mort el seu marit 1099, governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon…

Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules  Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs Klein 1976,…

Tercer fill de Joan VI S'exilià amb la seva família al Brasil a causa de la invasió francesa 1808-21 En tornar fou el cap del partit absolutista, que obligà el seu pare a derogar la constitució liberal del 1822 Després del fracàs d’una temptativa d’emparar-se del poder, s’hagué de refugiar a Viena 1824 En morir Joan VI, el seu germà gran, Pere I del Brasil, el nomenà regent 1827 de la seva filla Maria de la Glòria, en qui Pere havia abdicat els seus drets i amb la qual Miquel havia promès de casar-se Miquel convocà les Corts tradicionals i es féu proclamar rei absolut març del 1828 Pere…

Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia , i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de néixer i de…

Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politécnica de Madrid i en llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense, ingressà al cos de funcionaris de l’Estat i del 1979 al 1981 fou governador civil de Huelva i el 1983 procurador a les Corts de Castella i Lleó Conseller de foment de la Junta d’aquesta comunitat autònoma 1987-89, que el 1989 presidí, succeint José María Aznar , fins el 1991 Diputat al Congrés des del 1993 pel Partido Popular , durant les dues legislatures presidides per Aznar fou ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació 1999-2000 i d’…

El seu fill i segon comte, Pedro Fernández de Cabrera-Bobadilla y de la Cueva, fou nomenat tresorer general del Consell d’Aragó per Felip II de Castella, càrrec que es mantingué un quant temps vinculat als comtes de Chinchón El seu fill i tercer comte fou Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza mort el 1608, tresorer general del consell d’Aragó El succeí el seu fill i quart comte Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco mort el 1647, tresorer general del Consell d’Aragó i virrei del Perú La seva primera muller, Ana de Osorio, fou la introductora a Europa de la…

Fundat a Barcelona el 1968, el 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no collegiat amb una estructura interdiocesana El consell de direcció era integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, càrrec que detingué Ramon Torrella fins el 1996, que fou substituït per Jaume Camprodon un delegat de cadascun dels bisbats catalans un religiós una religiosa, i altres persones fins a un nombre màxim de quinze El càrrec de director recaigué, des de la fundació fins al 1993, en la persona de Joan Batlles i Alerm  i, posteriorment, en Francesc Pardo 1994-2004 i…

Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota 1557 i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor 1558 En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos, reconeixia les possessions…

Fundada l’any 1966, la seva tasca consisteix a administrar l’exercici conjunt de funcions pastorals de l’episcopat pel que fa als fidels del seu territori, amb l’objectiu de desenvolupar la vida catòlica i la seva missió evangelitzadora Es regeix pels acords del 1979 entre la Santa Seu i l’Estat espanyol Des de la seva creació fins el 2020 tots els arquebisbes de Madrid en foren presidents, càrrec que ha estat ocupat, successivament, per Fernando Quiroga Palacios 1966-69, Casimiro Morcillo González 1969-71, Vicent Enrique i Tarancón  1971-81, Gabino Díaz Merchán 1981-87, Ángel Suquía…

Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels frares caputxins Bibliografia…