Resultats de la cerca

Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i cercà…

Fill illegítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V L’escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa No fou, tanmateix, consagrat fins el 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l’antic bibliotecari erasmista de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona Residí, com aquest, a la torre…

Treballà com a tallista al cor de la catedral de Barcelona 1394 i al portal del Mirador de la catedral de Mallorca 1397 L’any següent esculpí fullatges decoratius a la capella del baptisteri de la catedral de Barcelona, on deixà 1411 com a única obra important que li hagi pogut ésser adjudicada el sepulcre monumental del bisbe Ramon d’Escales, amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d’alabastre íntegrament conservada que acredita l’autor com un dels millors escultors catalans de l’època Mestre, el 1417, a la catedral d’Urgell, prengué part com a tal en la reunió d’…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida señorita 1971, La…

Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya El seu pare el casà 1496 amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics Morta Isabel I de Castella 1504, Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca 1505, que donava el poder a tots dos i a Joana Un cop arribat a…

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…

Participà del goticisme tardà, assimilat en la seva etapa de formació —possiblement amb el mestre Martínez de Vallejo—, i del primitiu Renaixement d’origen llombard, incorporat per influència de Paolo de San Leocadio La dualitat de tendències explica la dificultat a dissociar les seves obres de les d’aquells A la seva primera època pertanyen l' Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu Art Museum, Cambridge, Massachusetts, quatre taules de sants i àngels Museu de Belles Arts, València i Sant Dionís i Sant Nicolau Museu de Xàtiva a l’etapa d’influència de Paolo de San Leocadio, l'…

Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’Honori…

El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història…

Vida i obra Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra Fou pilot nàutic Milità en el moderantisme antiesparterista des de la direcció de la revista El Papagayo  i polemitzà amb El Constitucional i El Sapo y el Mico , de Pere Mata i Antoni Ribot i Fontserè Dirigí també el diari catòlic La Convicción , que mantingué llargues polèmiques amb Joan Mañé i Flaquer i el Diario de Barcelona Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i per al 1856 i li són atribuïbles els poemes satírics d’ El Papagayo Publicà la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —…