Resultats de la cerca
Es mostren 90653 resultats
pelobàtids
Zoologia
Família d’anurs de l’ordre dels anomocels, de cos arrodonit, estern format per dues meitats cartilaginoses que cavalquen l’una sobre l’altra, apòfisi transversa de la vèrtebra sacra força dilatada, les primeres vuit vèrtebres procèliques i el sacre fusionat al còccix, pupil·la vertical i dents a la mandíbula superior solament.
Inclou espècies difoses per tot l’hemisferi septentrional i per l’arxipèlag malai, distribuïdes en uns quants gèneres, entre els quals destaca Pelobates , amb els gripaus d’esperons, i Pelodytes
escifomedusa
Zoologia
Tipus de medusa pròpia dels escifozous, caracteritzada per la manca de vel, perquè presenta la vora de l’ombrel·la lobulada amb quatre o vuit tentacles llargs intercalats amb tentacles curts o ropàlies, i perquè té el manubri molt desenvolupat i proveït en el seu extrem de quatre braços allargats que envolten la boca.
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica
col·lació
Dret català
Aportació de béns per part d’un hereu a favor dels altres cohereus per a poder participar en la divisió de l’herència, mitjançant la qual el dret català pretén de corregir possibles desigualtats que es produirien pel fet d’haver rebut qualsevol descendent, en vida del causant, a la bestreta, porcions hereditàries.
tauró
Tauró
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Nom donat genèricament als selacis de la sèrie dels pleurotremats, especialment als de grandària mitjana o grossa, bé que alguns, com el peix martell, el porc marí, l’àngel, el peix serra o el peix guitarra no són reconeguts per la gent com a taurons a causa de la seva conformació especial.
broma
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, de cos molt allargat, vermiforme, de 5 a 10 mm de diàmetre, i de conquilla atrofiada, petita, situada a l’extrem anterior de l’animal i utilitzada per aquest com a òrgan perforant, amb el qual excava galeries a la fusta submergida (vaixells, embarcadors, etc).
Les galeries així formades són revestides internament per una secreció calcària del mantell, homòloga a la que engruixeix la conquilla d’altres molluscs
regla d’al·ligació
Procediment desuet per tal de trobar el preu o la qualitat d’una mescla de diferents ingredients els preus o les qualitats dels quals són coneguts, o bé de trobar les quantitats en què cal mesclar diferents ingredients a fi que la mescla resulti d’un preu o d’una qualitat determinats.
agermanament
Dret civil
Règim econòmic matrimonial propi de la comarca de Tortosa pel qual hom constitueix una comunitat universal i absoluta dels béns del marit i la muller, tant els que tinguin en casar-se o en el moment de convenir el pacte d’agermanament, com els que adquireixin per qualsevol títol, mentre el matrimoni subsisteixi.
L’administració correspon a tots dos consorts És dit també pacte de mig per mig
llei
Norma o conjunt de normes que regulen la conducta, les conviccions, etc, dels homes i que hom estableix com a arrelada en una força o autoritat no simplement positiva o historicoconcreta, i, per això mateix, vàlida per a tothom en la mesura que accepti o hagi d’acceptar la dita força o autoritat.
double
Música
En la música dels segles XVII i XVIII, especialment en la suite francesa, tipus de variació caracteritzada sovint per un ritme més o menys constant, fet de notes iguals el valor de les quals és dues o tres vegades més petit que el de les del tema que pren com a model.
D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble d’aquí el nom o el triple que la del tema Curiosament, JS Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites Partita núm 1 per a violí sol, Suites angleses , núm 1 i 6, etc, no la utilitzà en absolut en les Suites franceses