Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
parpallola
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent de baixa llei, que al segle XV corria pels comtats de Rosselló i Cerdanya.
Les disposicions emanades del rei Ferran II, l’any 1493, regulant la moneda catalana, determinaven la recollida d’aquestes parpalloles en el terme de quatre mesos, a fi que les seques n'aprofitessin el metall per a l’encunyació de croats
ermini

ermini
Heràldica
Folre consistent en un camper d’argent sembrat de cues d’ermini
de sable, sens nombre determinat.
entorxat
Indústria tèxtil
Cordó, fil, etc, de seda cobert tot a l’entorn amb fil d’or, d’argent, etc.
desargentar
Tecnologia
Separar l’argent de la ganga o d’altres metalls amb els quals és barrejat o aliat.
argentós | argentosa
Química
Dit, per oposició a argèntic, dels composts en els quals cal remarcar que l’argent és monovalent.
argenteria
Art
Art i ofici de treballar l’argent, l’or (orfebreria), el platí i d’altres metalls fins.
La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments continuats per…
La mitra abacial de Santa Maria de l’Estany
Art gòtic
Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc exacte de fabricació dels…
L’orfebreria
Art gòtic
Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial…
Nuevo León
Divisió administrativa
Estat del NE de Mèxic.
La capital és Monterrey El recorre de NW a SE la Sierra Madre Oriental, que té altituds superiors als 2 000 m Peña Nevada, 3 864 m al NW hi ha regions desèrtiques el sector N i NE forma part de la plana litoral del golf de Mèxic El clima és càlid i sec al N i humit al S Els rius més importants són el Salado i el San Juan La població 48 h/km 2 tingué un creixement 1960-70 del 50%, a causa de l’elevat índex de natalitat i és urbana en un 70% Hi ha conreus de cotó, de tarongers primer productor mexicà i de cereals, i ramaderia bestiar porquí i boví Els importants recursos miners plom, argent,…
Mèxic
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, situat al centre del país, entre la Sierra Madre del Sur i la Sierra Madre Oriental; la capital és Toluca de Lerdo.
L’eix volcànic el travessa d’W a E i aquí hi ha els principals volcans Popocatépetl, 5452 m Iztaccíhuatl, 5286 m Al S d’aquesta serralada hi ha la conca del Balsas, amb un clima humit i vegetació de sabana Al NW hi ha la vall de Toluca, travessada pel riu Lerma, i al NE hi ha la conca endorreica de Mèxic, on hi ha la capital federal Aquí el clima és fred a causa de l’altitud, i les precipitacions, no gaire abundants 500 mm L’agricultura és un dels recursos principals de l’estat, i amb vista al seu desenvolupament han estat construïdes algunes preses Els conreus principals són el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina