Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
Torre del Papiol (l’Arboç)
Art romànic
Situació Interessant construcció militar, avui mig en ruïnes, que conserva a la seva base algunes filades d’ opus spicatum ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat del Papiol, en una lleugera elevació, al mig del pla Mapa 35-17447 Situació 31TCF832715 Si s’agafa des de l’Arboç la carretera de Banyeres, en la recta que hi ha a la sortida de la primera població, surt a mà dreta una pista que mena, 1,7 km més enllà, a la masia del Papiol i al celler de Sant Ponç JBM Història El lloc del Papiol és documentat per primera vegada l’any 1070 Poc després, el 1076, apareix Guillem Bernat de Papiol…
Oca vulgar
L’oca vulgar Anser anser , l’oca per excellència, és de color fosc, marró grisós, i és l’origen de totes les races domèstiques d’oca El color rosat de les potes permet de diferenciar-la de l’oca salvatge Anser fabalis , ocell de dimensions i colors molt semblants de 75-89 cm, però amb les potes grogues Joaquim Gosàlbez L’oca vulgar, de la qual han derivat totes les oques domèstiques, té els quarters d’hivernada principals de l’Europa occidental, a Las Marismas del Guadalquivir i, en menor escala, als Països Baixos Els Països Catalans no es troben en la ruta migratòria principal de l’espècie…
Ciment per petroli. 1972-1993
Les primeres fàbriques catalanes i hispàniques de ciment artificial foren la Portland Cuba 1895, dirigida per Juli Sunyer, químic, i localitzada al carrer Zanja Real de l’Havana la Butsems & Fradera 1896, situada al Garraf, a Vallcarca, i la Tudela Veguín 1898, dels Masaveu –originaris de Castellar del Vallès–, a 35 km de Gijón La primera gran fàbrica amb forns giratoris la segona a Europa fou la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland 1901, dels Güell,…
Sant Pere
Història
Antiga quadra del municipi de Cubelles (Garraf), vora mar (punta de Sant Pere), a l’indret de l’antic priorat de Sant Pere de Cubelles, de la jurisdicció del qual depenia.
És esmentada ja al s XIV
xató

Xató
© MPG
Gastronomia
Amanida de diversos ingredients (escarola, tomàquet, pebrot, bacallà, olives, tonyina, etc), adobada amb una salsa picant feta amb all, oli, bitxo, pebre, vinagre, etc, típica sobretot del Penedès i el Garraf.
Museu del Ferrocarril
Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú
© Arxiu Fototeca.cat
Museu
Museu inaugurat el 1972 a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que pertany a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, institució cultural de caràcter privat formada per diverses empreses del sector ferroviari.
Situat a l’antic dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú i dependències annexes, té com a objectiu la divulgació de la història del ferrocarril mitjançant l’exhibició d’un important patrimoni format per elements d’infraestructura com vies, carrils o maquinària de construcció, i objectes relacionats amb les estacions de tren, així com tota mena de locomotores i vehicles ferroviaris La collecció de locomotores de vapor és considerada la més important d’Europa L’any 1999 el museu remodelà i reorganitzà els continguts museogràfics i els serveis al…
Vilanoveta

Sector del poble de la Vilanoveta, al SE del poble de Sant Pere de Ribes
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf), al S del terme, vora la carretera de Sitges a Vilanova i la Geltrú, a poca distància del terme d’aquesta vila.
És esmentat ja al s XIV Des de mitjan s XX ha esdevingut, de fet, un barri industrial de Vilanova
l’Amell
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del terme municipal de Sitges (Garraf), situat en un petit altiplà, proper a la costa, a uns 200 m d’altitud, on es troba, també, el llogaret de Campdàsens.
regió de Barcelona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina