Resultats de la cerca
Es mostren 4703 resultats
Publi Corneli Dolabel·la
Història
Política
Polític romà.
Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà
Maria Fullana i Montoro
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Ha publicat els poemaris Cants mimètics 1986, premi Manel Rodríguez, I escadussers 1987, Blues 1989, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1988 i Ícara 1990 ha estat antologada a Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 i Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 També és autora de les obres de narrativa Contes feiners 1990 i Joc de dames 1992, així com de l’obra de literatura infantil Bon viatge fa la cadernera 1995
mossèn Navarro
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Probablement anomenat Pere Navarro i d’origen aragonès, és autor d’uns Estramps Veig ço quem plau e pas dolor estrema , que constitueixen una cançó d’amor sense esperança, amb reflexions en forma d’opòsits d’estil força elegant, i d’un Lai amarat de tristesa on, amb certs ressons d’Ausiàs Marc, reprèn novament les reflexions sobre el seu amor no correspost Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Milà i Fontanals, M 1890 Vegeu bibliografia
Carlos Riquelme Pradas
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Ala i pivot del Marfil Santa Coloma des del 1999, debutà a la divisió d’honor amb Marc Carmona al principi de la dècada de 2000 Formà part del primer equip fins el 2004 Posteriorment jugà en divisions inferiors, normalment a la divisió de plata, amb el FS Olesa, el FS Vall del Tenes, l’AE Bellsport, el FS Montsant i el FS Montcada, aquest últim des del 2012 Al mateix temps, entrenà diversos equips de categories inferiors
decasíl·lab
Literatura
Vers compost de deu síl·labes (comptades fins la darrera de les accentuades).
Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la…
Lluís d’Averçó
Literatura catalana
Dret
Escriptor i home de lleis.
Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs…
,
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de…
tenorista
Música
Terme derivat de l’aplicació del sufix -ista al llatí tenor, amb un procés similar al que havia originat els termes psalmista o paraphonista, i que degué néixer de la identificació entre el registre de la veu masculina de tenor i les funcions d’entonar el cant pla, així com la part estructural del tenor dins la polifonia del Renaixement.
La localització documental del terme en el marc ibèric se circumscriu d’una manera especial a la cort de Portugal i a l’àmbit geogràfic de la Corona d’Aragó, entre la primera dècada del segle XV i el primer terç del XVI El teòric M Praetorius encara en fa esment al principi del segle XVII Tot i que avui es desconeix la tipologia d’aquest tipus de veu, el seu àmbit tessitural i les seves prestacions, cal pensar en una probable identificació amb la part del tenor sobre la qual s’articulava la polifonia des del període gòtic Tanmateix, en el decurs del segle XV, la designació sembla…
Serradell

Vista parcial del nucli de Serradell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), al vessant meridional de les serres de Setcomelles i de Camporan, damunt la riba esquerra del torrent de Serradell (o d’Erinyà).
Enlairat i protegit per un impressionant esperó rocós, presideix les cases l’església parroquial de Sant Andreu, que depèn de la d’Erinyà Més a ponent i prop de la capçalera del barranc hi ha la petita ermita de Sant Marc i més al N, als vessants del bosc de Serradell , ja dins la serra de Camporan , es troben les ruïnes de l’ermita de Sant Aleix , de tradició romànica Fins el 1969 era el centre del municipi de Toralla i Serradell
Canelles de Segre

Canelles de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), prop de la confluència del riu de Canelles amb el riu de Perles, afluent del Segre.
Hi ha l’església de Sant Marc i Santa Eulàlia, sufragània de la de Perles, rectangular i coberta amb volta de canó El lloc és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Pertangué, fins a la fi de l’Antic Règim, al capítol de la collegiata d’Organyà Tanmateix, els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets Al NE del poble es troba el mas dit Santpere , on hi ha l’església de Sant Pere prop Canelles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina