Resultats de la cerca

Després d’haver estudiat cant amb G Boghetti, fou contractat per A Toscanini per a intervenir en els enregistraments fonogràfics de La bohème i La Traviata Debutà escènicament el 1938 a Filadèlfia amb Rigoletto i tres anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York amb La Traviata Romangué a la companyia d’aquest teatre fins el 1968, tot especialitzant-se en papers per a tenor líric spinto d’òperes italianes i franceses El 1956 cantà al Teatre Bol’šoj de Moscou, cosa que el convertí en el primer cantant nord-americà que hi actuava després de la Segona Guerra Mundial També feu…

Format al planter del RCD Espanyol, jugà cedit al Club Atlètic Ibèria 1973-74, el Lloret CF 1974-75 i la UE Lleida 1975-76, abans de debutar amb el primer equip de l’Espanyol el 1976 La temporada següent anà cedit al Cadis Retornà novament a l’equip espanyolista i posteriorment fou traspassat al FC Barcelona, en el qual estigué dues temporades 1979-81 Jugà de nou a l’Espanyol 1981-82 i, posteriorment, al Real Betis 1982-84, el Saragossa 1984-85, i l’Os Belenenses portuguès 1985-86 Finalitzà la seva carrera al Lloret, a tercera divisió, i a la Gimnàstica Iberiana Jugà 197 partits a primera…

El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer companyies de ballet russes al…

Estudià filologia i música a Sant Petersburg, on fou deixeble de N Rimskij-Korsakov i A Glazunov, entre d’altres Posteriorment amplià la seva formació a Munic, al costat de F Mottl Entre el 1908 i el 1918, novament a Sant Petersburg, dirigí òpera i ballet En 1922-25 fou professor del Conservatori de Moscou i del 1926 al 1929 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad El 1929 fugí de l’URSS i s’establí a Dinamarca, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Copenhaguen 1929-32 Després de passar per Anglaterra es traslladà als Estats Units, on es naturalitzà…

Treballà a Moscou, però de seguida passà a Viena, on fou deixeble de K Godovskij Debutà al Teatre Bol’šoj el 1919, i el 1923 fou reclamat a Dresden, on dirigí obres al costat de F Busch Estrenà a Alemanya Borís Godunov i entre el 1924 i el 1927 dirigí a Berlín Després del seu pas per l’Òpera de Sofia 1927-28, fou contractat als Estats Units, on entre el 1929 i el 1934 dirigí l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, del 1939 al 1941 desenvolupà la tasca de direcció d’orquestra a Göteborg i Estocolm i durant el període 1948-53 dirigí el repertori líric rus a la Scala…

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, i posteriorment ingressà al Conservatori de Moscou El 1949 guanyà el Concurs de Piano F Chopin de Varsòvia, i un any més tard debutà a Itàlia Després d’una brillant trajectòria com a concertista en països de l’Europa de l’Est, el 1978 s’installà a Nova York Debutà al Carnegie Hall el 1979 i inicià una notable carrera als EUA, on interpretà amb èxit obres d’autors russos Al principi dels anys vuitanta començà a especialitzar-se també en l’obra pianística de George Gershwin Des del 1983 és professora a la Juilliard School de Nova York…

Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran…

Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució A partir de llavors féu una ràpida carrera política fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU 1953-62, comissionat especial de Nasser a Síria 1959-61, vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab 1964-67 El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la collaboració militar de l’URSS L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes…

Participà, com a cap de les joventuts comunistes, en la revolució del 1919 el 1923 anà a Moscou Amb el pseudònim de Pedro , des del 1932 fou delegat del Komintern en el PCE El mateix any 1932 passà a Barcelona, i hom li ha atribuït una gran influència en la constitució del Partit Comunista de Catalunya i, a partir del juliol del 1936, en la política del PSUC, especialment amb relació als fets de Maig del 1937 i la repressió contra el POUM Havent tornat a Hongria, formà part del primer govern de coalició, constituït pel novembre del 1945 per MRákosi, i posteriorment el sustituí en…

Format al Club Natació Sabadell, fou subcampió d’Europa júnior 1970, 1971 El 1972 passà al Club Natació Montjuïc, amb el qual fou campió d’Espanya 1972 i guanyà quatre Lligues 1976-79 Posteriorment fitxà pel Club Natació Barcelona i guanyà quatre Lligues més 1980-83 i la Copa d’Europa de clubs 1981 Jugà 199 partits internacionals amb la selecció estatal absoluta i disputà tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977, dos Campionats del Món 1975, 1982 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 i de Moscou 1980 en aquests últims aconseguí la quarta posició La federació espanyola li atorgà la…