Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
Guillem de Dijon
Música
Monjo i compositor d’origen italià, fou nomenat abat de Saint-Bénigne de Dijon l’any 990.
Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica
Johannes Ghiselin
Música
Compositor d’origen francoflamenc.
Probablement fou deixeble de Johannes Ockeghem, perquè el seu nom apareix en la Deploration que Cretin escriví a la mort d’aquell Desenvolupà la seva carrera sobretot a Ferrara, on durant algun temps coincidí amb Josquin Des Prés i Jacob Obrecht, a Florència i a la cort reial francesa La seva obra conservada inclou nou misses, la major part basades en chansons profanes, una dotzena de motets i prop de vint chansons franceses El 1503, O dei Petrucci publicà un volum dedicat exclusivament a les misses de Ghiselin
pasdoble
Música
Dansa popular espanyola, sorgida a l’inici del segle XX, de metre binari i tempo ràpid.
Inicialment es tractava d’una marxa militar Sol tenir una introducció i alguns són constituïts per dues seccions harmònicament contrastants, de tal manera que a una primera en mode major correspon la segona en la tonalitat de la subdominant, i a una primera en mode menor correspon una segona en la tonalitat relativa major De caràcter festiu, ha estat vinculat a desfilades i corridas de braus, on és interpretat per una banda Es balla en parelles, amb passos molt curts, i es poden utilitzar figures extretes del flamenc Apareix en diverses sarsueles
galerina metzinosa

galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
Roberto Payró
Periodisme
Periodista i escriptor argentí.
Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de Buenos Aires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames
Polifem
Polifem representat amb tres ulls en un mosaic romà de la Villa del Casale , a Piazza Armerina
© Fototeca.cat
Mitologia
En la mitologia grega, ciclop fill de Posidó
i d’una nimfa.
Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720
Bradley Walquer Tomlin
Pintura
Pintor abstracte nord-americà.
Del 1923 al 1941 ensenyà al Lawrence College de Bronxville Féu molts viatges a Europa De bon començament, el seu estil pot ésser inclòs dins el postcubisme analític i el surrealisme Però vers 1946-48 apareix ja dins el seu propi estil, entre calligràfic i geomètric, ple d’energia i de vitalitat Els seus gests, articulats entre ells, cerquen el ritme Els colors són consistents Finalment, la seva pintura fou parallela, però clarament diferenciada, de la de Motherwell, Pollock i Gorky El 1955 el Whitney Museum li dedicà una important retrospectiva
Sant Salvador de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Es tracta d’una església l’emplaçament exacte de la qual encara avui és objecte de discussió Juntamentamb Santa Maria de Rubinat apareix subjecta a Sant Pere dels Arquells en l’acta de consagració de Santa Maria de l’Estany del 1133, on consta clarament que es trobava dins el castell de Rubinat Alguns autors han defensat que en realitat aquesta església de Sant Salvador correspon a Sant Salvador d’Arraona, afirmació que és força dubtosa N’hi ha d’altres encara que pensen que podria tractarse de Sant Salvador de Briançó
Església de Montmeneu (Seròs)
Art romànic
Aquesta església, ara desapareguda, devia ser al cim o prop de Montmeneu 494 m, un tossal de forma cònica que s’alça sobre les darreres terrasses dels rius Segre i Ebre Apareix esmentada en la Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168, quan fou concedida a la sagristia de la catedral de Lleida Fou l’església d’un poblat relacionat amb la xarxa de comunicació visual entre les terres del Segre i de l’Ebre A l’indret s’ha recollit també ceràmica andalusina datada a la primera meitat del segle XII
Pere Alemany
Literatura catalana
Poeta, probablement del primer terç del segle XIV.
Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets , continguda en el Cançoneret de Ripoll Es tracta de la composició més original de les de temàtica amorosa, ja que apareix personificada com a mitjancera entre el poeta i la seva dama, dialoga amb ell i li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “Na Lutz” Aquesta tècnica té precedents en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina