Aquesta església, ara desapareguda, devia ser al cim o prop de Montmeneu (494 m), un tossal de forma cònica que s’alça sobre les darreres terrasses dels rius Segre i Ebre. Apareix esmentada en la Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168, quan fou concedida a la sagristia de la catedral de Lleida. Fou l’església d’un poblat relacionat amb la xarxa de comunicació visual entre les terres del Segre i de l’Ebre. A l’indret s’ha recollit també ceràmica andalusina datada a la primera meitat del segle XII.