Resultats de la cerca
Es mostren 7762 resultats
Joaquim Biosca i Vila

Joaquim Biosca, Autoretrat (1907)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat
Transversal
Revista d’art.
El primer número aparegué al mes de novembre del 1996, editat pel departament de cultura de l’ajuntament de Lleida i publicat íntegrament en català S'estructura en un tema central L’Era digital Recreació Transparència, Memòria, Palimpsest El futur de la creació audiovisual La Utopia Les utopies en el tombant de millenni Països Catalans TV Pública, TV Local, TV Global, o L’Europa sense fronteres, un dossier sobre un artista o creador Muntadas, Fontcuberta, José Luis Guerín, Pere Noguera, Carles Santos, Montse Soto, Francesc Torres, Alfredo Jaar, o Hannah Collins i un apartat d’informació
Josep Sala i Ardiz
Museologia
Col·leccionista d’art.
Reuní una important collecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels s XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat S'hi troben algunes de les obres més conegudes de Fortuny El venedor de tapissos , Rusiñol Cafè de Montmartre , Casas Madeleine , Mir, Nonell i Gimeno La petita i el bon companyó També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Sunyer, Anglada i Camarasa, etc
Escola Eina
Escola d’art situada en una torre post-modernista de Rubió i Bellver, entre Sarrià i Vallvidrera, a Barcelona, que començà a funcionar el curs 1966-67, sota la direcció d’Albert Ràfols Casamada.
Nascuda d’una escissió d’Elisava, pensava dedicar-se en un començament als tres tipus de disseny gràfic, industrial i interiorisme, tot basant-se en el suport teòric de la Teoria de la Forma Gestalttheorie procedent del Bauhaus Progressivament, a través de les aportacions lingüístiques, en especial procedents d’Itàlia Eco, Barilli, Spinelli, Dorfles, Colombo, Borini i altres, s’arribà als estudis semiòtics i a una preocupació viva pels llenguatges no verbals, en especial durant els cursos 1969-70, 1970-71 i 1971-72, curs en el qual s’organitzà la gran reunió internacional de Castelldefels,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina