Resultats de la cerca

Matemàticament s’expressa com a quocient entre la variació relativa de la variable dependent x i la variació relativa de la independent y ε = Δ x/x /Δ y/y , formulació que, quan es refereix a variacions infinitesimals, és equivalent a la de la tangent de la corba en un punt L’anàlisi econòmica la utilitza per a estudiar el grau d’influència d’una variable respecte a una altra, fent abstracció d’altres condicionants, però condicionada per l’existència de béns substitutius Les més emprades són la de l’elasticitat de la demanda i l’oferta respecte al preu, la de la demanda i l’…

L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional text pla, imatge fotogràfica, etc com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual que modifiquen la mateixa forma d’…

De família pagesa benestant, s’installà, en casar-se el 1692, al mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, des d’on intervingué en els afers públics de Terrassa Assistí com a síndic d’aquest terme en la darrera Junta de Braços juliol del 1713 Nomenat coronel d’infanteria de l’exèrcit que comandava Antoni Desvalls, participà agost del 1714 en l’intent frustrat d’introduir-se a la Ciutat Comtal amb un miler d’homes Caiguda Barcelona, tot i acollir-se a la capitulació de Cardona, fou perseguit pels filipistes, els seus béns confiscats i el mas Mitjans devastat Fugí a Mallorca, i, en…

Fou un destacat comentarista del dret romà i rellevant jurista Participà en la redacció de la Butlla d’Or de Carles IV d’Alemanya Deixà comentaris al Corpus Iuris Civilis i nombroses obres menors sobre dret municipal, béns eclesiàstics, contractació mercantil, dret d’obligacions, etc En dret públic són coneguts els seus tractats De represaliis, De Guelphis et Gebellinis, De tyrannia, De regimine civitatis, etc Hom ha fet més de 50 edicions de les seves obres completes Cal reconèixer-li els defectes d’acumulació de citacions en la seva obra, i el fet d’haver deformat l’autèntic…

Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos…

Marquès de Risbourg, gran d’Espanya i cavaller de l’orde del Toisó d’Or Fou coronel del regiment de guàrdies valones al servei de Felip V Nomenat capità general de Catalunya 1725-35, la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat això l’induí a no implantar-li la lleva forçosa de soldats Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència…

El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i 1230 És possible que…

Situada dins l’antic terme del castell de Callús, o molt a prop dels seus límits No sabem si funcionà com a temple o era un topònim que donava nom a una església antiga L’església apareix citada el 1013 com el lloc que diuen Sant Sebastià al terme del castell de Castellet Callús El 1020 i el 1032 uns béns eren situats a Callús, prop de Sant Sebastià, i el 1024 uns molins situats a Torroella afrontaven a tramuntana amb el riu Garces torrent de la Portella i amb la roca de Sant Sebastià Per aquestes dades creiem que aquesta església devia trobar-se situada als voltants d’on avui s’…

Aquesta església, que era situada a l’oest del terme de Balaguer, fou la seu d’un convent de trinitaris Els seus orígens es remunten al 31 de març de 1293, quan el comte Ermengol X de Cabrera confirmà la donació de béns i propietats a l’orde dels trinitaris per tal d’iniciar la fundació d’un convent i la seva església L’església es construí d’acord amb els cànons estilístics del romànic amb tot, fou un centre de poc interès i poca rellevància Presidia l’altar major una bella imatge gòtica de la Mare de Déu El convent fou abandonat amb la guerra del Francès i enderrocat després de…

Fou un altre dels castells de la vall d’Àger dependent de la canònica de Sant Pere d’Àger La vila de la Régola, dins el terme del castell d’Ager, fou donada per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda l’any 1049 a Sant Pere d’Àger L’any 1067 els mateixos esposos llegaren en alou a l’esmentada abadia el castell de la Régola, juntament amb altres fortaleses i béns El domini d’aquest castell per part de Sant Pere d’Àger es confirma en les butlles que el papa Alexandre III li atorgà els anys 1162 i 1179 La jurisdicció senyorial de la Régola estigué en mans d’Àger fins al segle XIX…