Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
Jesús Tuson i Valls

Jesús Tuson
CCMA
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries”…
,
Jaume Marc
Eimeric de Conit retent homenatge a Jaume Marc, segons una il·lustració del Llibre de la Baronia
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Poeta i senyor d’Eramprunyà.
Vida i obra Era fill de Jaume Marc i germà de Pere Intervingué en diverses accions militars, entre les quals el setge de Morvedre 1365, ja adobat a cavaller, i li foren encomanades missions diplomàtiques a Navarra i a Mallorca El 1393 fou nomenat mantenidor dels primers jocs florals per Joan I, càrrec que tornà a ocupar el 1399 La seva obra literària comprèn tres poemes allegòrics, sis poesies breus i un diccionari de rims Els poemes llargs, escrits en versos apariats, són el Debat entre Honor e Delit , escrit al setge de Morvedre, de sentit cavalleresc, La joiosa garda , del…
,
Xavier Xirgo i Teixidor
Periodisme
Periodista.
Fill del regidor i activista cultural cassanenc Joan Xirgo, és llicenciat en magisteri per la Universitat de Girona i en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, on obtingué un màster en societat de la informació i el coneixement Professor associat de la Universitat de Girona, hi impartí durant set anys comunicació escrita, i teoria i tècniques de les relacions públiques, i també cursos de postgrau La seva carrera periodística ha estat sempre vinculada al diari El Punt , del qual fou corresponsal a la comarca de la Selva i a l’Alt Maresme, cap de les seccions de Països…
corografia
Geografia
Part de la geografia
que estudia uns sectors concrets de la superfície terrestre.
El mot prové del nom grec χvρα, que significa un tros de terra ocupat per alguna persona o per alguna cosa, és a dir, diferenciat Els grecs foren els primers de seguir aquest enfocament a les seves narracions i mapes Homer, Herodot i Estrabó en són els exponents més brillants La cultura grega cercava un coneixement del seu país i de les terres circumdants dins l’àrea de l' ecumene , per obtenir unes dades econòmiques amb vista a l’ocupació o les relacions comercials, incloent-hi judicis de valor El corògraf estudia primerament la toponímia i la situació i fixa els límits i l’extensió de la…
disseny experimental
Agronomia
Disseny que permet analitzar la resposta dels individus d’una població a determinats tractaments.
Els experiments s’utilitzen en camps del coneixement tan diversos com l’agronomia, la biologia, la medicina, les ciències socials i la producció industrial En un disseny experimental cal distingir entre factor i resposta Factor és la variable que es controla per exemple, en l’anàlisi del rendiment dels camps de blat amb fertilització nitrogenada, el factor és la fertilització nitrogenada Cada un dels valors que pren un factor s’anomena nivell per exemple 50, 100 i 150 kg de nitrogen per hectàrea Un dels nivells del factor ha de correspondre a unes condicions experimentals…
taxidèrmia
Zoologia
Art de preparar els animals morts —pràcticament només els vertebrats—, de manera que presentin al més exactament possible l’aparença dels animals vius.
Les principals operacions de la taxidèrmia són la separació de la pell i el muntatge Hom les inicia amb l’espellament de l’animal, conservant-ne el crani i la mandíbula inferior i els ossos dels membres Després hom neteja la pell i aplica a la seva cara interna un compost a base d’arsènic que en facilita la conservació Fet això, hom n'efectua el muntatge la pell és farcida amb alguna fibra tèxtil i hi és disposada adequadament una armadura de filferro per tal de donar a l’animal una actitud de viu Finalment, els ulls són substituïts per globus oculars artificials de vidre, esmalt, etc L’ús de…
roda
Tecnologia
Peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d’un eix fix o dotat de moviment de rotació, quan hi és solidària, que passa pel seu centre.
La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la…
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Institució de caràcter públic creada l’any 1998 per la Generalitat Valenciana i les Corts Valencianes, adscrita a Presidència i que, des de la seva constitució el 2001, té capacitat normativa sobre el valencià.
En el seu origen, hi tingué un pes determinant el conflicte derivat del secessionisme lingüístic impulsat per determinats grups de pressió al País Valencià, especialment a partir de la Transició Presidida per Ascensió Figueres Górriz i, des de l'octubre del 2011, per reelegit al febrer del 2017, té la seu al monestir de Sant Miquel dels Reis Publica textos normatius, d’onomàstica i toponímia, diccionaris vocabularis i lèxics, manuals, documents de recerca, històrics i clàssics valencians Dels volums publicats, cal esmentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, un…
anàlisi
Filosofia
Procés d’investigació consistent en la reducció
d’un compost a les seves parts simples, sigui aquest compost un concepte, una proposició, un raonament o un fet; en la regressió
, mitjançant processos de raonament, als fonaments d’una proposició que hom intenta de provar, o en la recerca d’estructures subjacents a l’objecte d’estudi que hom es proposa.
Aristòtil utilitzà l’expressió “art analítica” per a referir-se al procés de reducció als primers principis Fou Descartes qui introduí l’anàlisi com a mètode de recerca en filosofia, entenent l’anàlisi com a procés de reducció de les proposicions complexes i fosques a les més simples que puguin ésser intuïdes com a veritats En geometria geometria analítica s’acomplia aquest mètode en reduir una corba a una funció algèbrica que expressés el seguit de punts determinats pels eixos de coordenades Kant entengué la lògica general com una anàlisi que descompon els elements formals de l’…
Biblioteca de la Universitat de València
Biblioteca pública a l’edifici de la Universitat de València.
Fou fundada el 1785 per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Baier 1719-94, amb la donació dels seus llibres uns 20 000 volums, amb 200 incunables i un bon nombre de manuscrits, i oberta al públic el 1789 El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler fou reoberta el 1837 A conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la Universitat Conserva uns 269 000 volums, 2 400…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina