Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música i amplià estudis amb Vicenç Mde Gibert El 1945 fou nomenat director de l’Orfeó Català, càrrec que deixà el 1977, i fou professor de solfeig, d’història de la música i d’estètica Les seves principals obres són el poema coral Agar, Poema nadalenc , per a solistes, cor i orquestra, El rústec villancet , per a quatre veus, etc Fou autor de cançons, sardanes i obres religioses

Amb aquest tema, Eurípides escriví una tragèdia en la qual Hèrcules, pintat amb un cert humorisme, retorna l’heroïna a la vida Racine deixà inacabat un intent de reelaboració del personatge, i fou Alfieri qui, havent primer traduït l’obra d’Eurípides a l’italià, en feu després una tragèdia adaptada al gust neoclàssic És també el tema de l’òpera Alceste , de Ch Gluck, sobre un llibret de R Calzabigi 1767

Fundat a Figueres l’any 1954 per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre del 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona Representà una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals Durant el franquisme fou multat diverses vegades i esdevingué la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes El març del 1983 hom deixà de publicar-la per raons econòmiques

L’origen del desnivell que provoca el salt d’aigua pot ésser divers ruptura de pendent provocada per una falla pas del curs d’aigua d’una àrea de roques dures a una de roques toves, més fàcilment erosionables acció erosiva d’una glacera que, en desaparèixer, deixa una vall marcada per desnivells sobtats L’erosió regressiva de les aigües fa que el salt de les cascades tingui, en general, tendència a recular ràpidament

Els cristalls, del sistema tetragonal, són de forma piramidal, prismàtica, tabular o cuboide És fràgil, d’exfoliació perfecta, de duresa 4,5-5 i pes específic 2,33-2,37, i de lluïssor nacrada transparent o translúcida, incolora o de color blanc, rosat o verd clar Pot presentar anomalies òptiques i pot ésser biaxial Escalfada deixa anar la meitat de l’aigua d’hidratació Es troba a les cavitats de les roques basàltiques

Debutaren el 1970 al festival de Wight, i al cap de dos anys ja eren un dels grups més requerits tant al mercat nord-americà com a l’europeu Capdavanters de l’anomenat rock simfònic, es distingiren per una posada en escena monumentalista, molt tecnificada i espectacular El grup s’autodissolgué el 1980, i deixà enregistraments com Tarkus 1971, Emerson, Lake and Palmer 1974 i Works 1976, en collaboració amb l’Orquestra Filharmònica de Londres

Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència

El bany acostuma a ésser format per cianur 70%, carbonat 25% i clorur sòdics, aquest darrer actuant d’estabilitzador Durant el procés es difon carboni i, en menor proporció, nitrogen per la superfície del metall La cianuració és emprada principalment per a cementar peces petites, com cargols i perns, i té l’avantatge d’ésser un mètode ràpid que permet de trempar sense reescalfar i que deixa les peces llises i netes

Deixeble d’Hugo Riemann, s’establí a Munic 1901, on celebrà concerts i publicà articles de crítica Director de música de la Universitat de Leipzig 1907, fou mestre de capella de la cort de Meiningen 1911 La seva immensa producció oscilla entre el postromanticisme i el neoclassicisme Deixà variacions simfòniques, música de cambra, obres per a piano, concerts un per a violí, 1908, un Rèquiem 1915 i més de 200 peces per a orgue

Fill primogènit de l’emperador Francesc I Poc capacitat per a exercir el govern, deixà aquesta tasca al consell d’estat, format per l’arxiduc Lluís, el comte de Kolowrat-Liebsteinsky i el príncep de Metternich Sorprès per la revolució del 1848, es refugià a Innsbruck tornà a Viena, on visqué els fets d’octubre, i finalment es retirà a Praga, després d’abdicar a favor del seu nebot Francesc Josep I desembre del 1848