Resultats de la cerca
Es mostren 2634 resultats
Jacob Winslow
Anatomista danès.
Deixeble de Duverney, s’establí a París, on esdevingué professor d’anatomia i escriví Exposition anatomique de la structure du corps humain 1732, traduïda i consultada durant molts anys Winslow estudià amb detall les fibres musculars de la vàlvula ileocecal, l’anomenat procés uncinat del pàncrees o pàncreas menor , o de Winslow , i els ganglis toràcics i abdominals, a més del hiat que avui porta el seu nom
Henri Regnault
Pintura
Història
Pintor d’història i de gènere.
El 1866 guanyà el premi de Roma i anà pensionat a la villa Mèdici Anà a la península Ibèrica 1867 i 1869-70, on estudià sobretot Velázquez i Goya També anà al Marroc La influència d’aquests viatges fou decisiva s’orientà cap al realisme i es convertí en un gran colorista Retrat del general Prim Musée du Louvre Salomé Metropolitan Museum of Art, Nova York Morí a la guerra Francoprussiana
Stanislas Lyonnet
Bíblia
Biblista francès.
Jesuïta 1919, fou professor de Sagrada Escriptura a Lyon-Fourrière 1938 i al Pontificio Istituto Biblico de Roma 1943 Fou un dels especialistes més destacats del Nou Testament i collaborà en la coneguda Bible de Jérusalem Entre moltes altres obres, publicà Les origines de la version arménienne de la Bible et du Diatessaron 1951, Theologia biblica Novi Testamenti 1957, La storia della salvezza nella lettera ai Romai 1967
Maurice Quentin de La Tour
Autoretrat, de Maurice Quentin de La Tour
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Excellí en la tècnica del pastel, que aplicà tant al retrat d’aparat cinc retrats de Mme de Pompadour , Musée du Louvre, París La presidenta de Rieux , collecció particular, Ginebra com al retrat de bust —el que més praticà—, on dóna importància als trets de la fisonomia dels retratats, més que no als detalls dels vestits i als accessoris Retrat de Mlle Fel Té un museu monogràfic a Saint-Quentin
Charles de Lafosse
Pintura
Pintor francès.
Protegit per JHardouin-Mansart, projectà la decoració dels Invàlids, però només en féu la cúpula Sant Lluís lliurant la seva corona i la seva espasa a Crist , 1705 A Versalles decorà el Saló de Diana Sacrifici d’Ifigènia i el Saló d’Apollo L’albada La seva millor producció és la de petit format i dins la tècnica del clarobscur Moisès salvat de les aigües Musée du Louvre, París
Ludovic Massé
Literatura francesa
Escriptor en llengua francesa.
Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc
Jacques Sarazin
Escultura
Escultor francès.
Fou deixeble de NGuillain A Roma 1610-28 treballà a la villa del cardenal Aldobrandini Havent tornat a París, es convertí en un dels escultors més importants de la cort de Lluís XIII Obra seva són les Cariàtides del pavelló del Rellotge , del Louvre, part de la decoració del palau de Maisons i les tombes del cardenal Bérulle Musée du Louvre i Henri de Bourbon, príncep de Condé Chantilly
Frederic Saisset
Literatura
Escriptor, fill d’Albert Saisset.
Visqué a París, on collaborà a la revista Réagir fou membre de la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació 1906 Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers Hom pot citar entre els seus principals títols Au fil du rève 1897, Les soirs d’ombre et d’or 1898, Vers l’amour 1900, Le bonheur passe 1906, Les vieux 1908 i Paysages de l’âme 1912
Michel Anguier
Escultura
Escultor francès, treballà durant deu anys a Roma amb Alessandro Algardi.
En 1654-55 decorà les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, i del 1662 al 1667, els interiors de l’església de Val-de-Grâce a París, amb un gust barroc accentuat Entre el 1671 i el 1674 executà la decoració de la porta de Saint-Denis, segons dibuixos de Charles Le Brun L’estàtua d’Amfitrita Musée du Louvre, executada el 1680, és la seva obra mestra
Joseph Babinski
Metge francès, d’origen polonès, professor a la Salpêtrière de París; tingué una activitat fonamental en el desenvolupament de la neurologia moderna.
Els seus treballs més importants són relatius a la fisiopatologia del cerebel 1892, a la significació de la histèria i a l’estudi del reflex d’extensió dels dits del peu, a causa d’un estímul a la planta, en comptes de la resposta clàssica de flexió signe de Babiński La seva publicació més coneguda és Sur le réflexe cutané plantaire dans certaines affections du système nerveux 1986
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina