Resultats de la cerca
Es mostren 4894 resultats
Pau Baqués i Duran
Política
Polític.
El 1923 fundà, amb altres companys, la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal, en què destacà com a líder local del moviment rabassaire i, pocs anys més tard, entrà a formar part del comitè central de la Unió de Rabassaires Durant els fets d’Octubre del 1934 fou detingut i empresonat fins el 1935 Durant la Guerra Civil fou designat regidor de l’Ajuntament de de Barcelona en representació de la Unió de Rabassaires i formà part de la Comissió d’Assistència i la de Governació El gener del 1939 marxà a l’exili amb la seva família i, després de passar nou mesos en camps de…
caramelles
Folklore
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua.
Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres , unes altres tenen caràcter amorós goigs de les donzelles, cobles de les minyones , i unes altres són corrandes circumstancials cantades A les ciutats, les…
Taús
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu Major.
L’església parroquial és dedicada a sant Julià al S del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí La parròquia és esmentada ja el 839 El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan s XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells dins el terme actual i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet mort el 1170 motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972, que fou agregat al de Noves de Segre Avui és una entitat …
Ermengol I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (992-1010).
Fill segon del comte Borrell II de Barcelona , Girona, Osona i Urgell, el qual succeí en aquest darrer comtat Benvist i considerat a Roma, on anà dues vegades el 998 i el 1001, mantingué així mateix excellents relacions amb l’església local, especialment amb el bisbe Salla, amb qui negocià la promoció del nebot, l’ardiaca Ermengol, a la seu urgellitana Lluità, en la part meridional del comtat, contra els sarraïns de Lleida i caigué presoner en l’acció d’Albesa 1004 El 1010 acompanyà el seu germà Ramon Borrell de Barcelona en la famosa expedició a Còrdova i fou un dels prohoms…
Jilin
Ciutat
Ciutat del sheng de Jilin, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada a la riba esquerra del Sungari, és una de les més antigues de la regió i fou la residència dels manxús La guerra sinojaponesa 1937 marcà l’inici de l’expansió industrial de la ciutat, amb la construcció pels japonesos d’una gran central hidroelèctrica a Fengman, al Sungari, aigües amunt de Jilin, actualment la més gran de la Xina Té indústria petroquímica i química, especialitzada en la producció d’adobs També hi ha fabricació de materials de la construcció, com ciment, maons, rajoles i vidres És centre comercial agrícola i de productes forestals Té indústria alimentària, amb…
Esteve Fàbregas i Barri
Literatura
Escriptor.
És autor d’assaigs i reportatges de tema local i mariner — Lloret de Mar 1959, Dos segles de marina catalana 1961, Vint anys de turisme a la Costa Brava 1970, La cultura tradicional i el parlar de Lloret 1989, en collaboració amb C Rebollo Tibau, El ballet clàssic català 1984, Diccionari de veus populars i marineres 1985— i d’una detallada biografia del pintor Josep de Togores 1970, les converses amb el qual donaren lloc al volum Monòlegs amb Esteve Fàbregas i Barri 1989 Altres obres seves són Alba de prima 1977, La serp es mossega la cua 1978, Boira illuminada 1980, Un ciri a la…
Centre d’Estudis Municipal d’Onda
Historiografia catalana
Iniciativa cultural sorgida a Onda (Plana Baixa) l’any 1988 per promoure els estudis històrics locals.
Un grup de professors, llicenciats i estudiants universitaris d’Onda, dirigits pel professor d’història de secundària Carles Fradejas, fundaren el Centre sota el patrocini de l’Ajuntament Els objectius foren, d’una banda, la catalogació de l’Arxiu Municipal, tasca que inicià Eugeni Varona, i, d’altra banda, la publicació d’una revista anual amb estudis de temàtica local, fonamentalment sobre el passat històric d’Onda i, en general, també dels pobles pròxims De la revista Centre d’Estudis Municipal d’Onda s’editaren tres números 1988-90, però les desavinences amb l’Ajuntament…
Josep López de Lerma i López
Política
Polític i advocat.
Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a Convergència Democràtica de Catalunya 1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de…
germans Belio Gracia
Cinematografia
Exhibidors.
Mariano Saragossa 1862 - Barcelona 1935 i Manuel Saragossa 1864 - començaren el negoci d’exhibició d’espectacles a les ordres del pare, Mariano Belio Gonzalvo, propietari del Museo de Figuras de Cera "La Universal" La família recorregué una bona part de la Península fins que el 1892, sense deixar de representar arreu de l’Estat espanyol, s’assentaren a Barcelona, on installaren el museu al final de la rambla de Santa Mònica Eren veïns dels fotògrafs Napoleón que presentaren el cinematògraf dels Lumière, el 20 de desembre de 1896 L’estiu del 1898 s’incendià el museu i els Belio passaren a…
Agustí Fernández i Garrido
Música
Pianista i compositor.
Estudià piano a la seva ciutat natal, i posteriorment a Barcelona, França i Alemanya El 1978 amplià estudis amb Iannis Xenakis Es donà a conèixer a la Segona Biennal de Joves Artistes Creadors de Tessalònica del 1987, i des d’aleshores s’ha consolidat com un dels primers músics catalans d’avantguarda, amb una clara influència del jazz i de la música improvisada en general Ha estat cofundador 1994 i director de l’Orquestra del Caos, director del Big Ensemble del Taller de Músics Barcelona i cofundador i director 1998-2001 del Collectiu IBA Improvisadors de Barcelona, i ha collaborat amb Carles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina