Resultats de la cerca

El bosc, principalment de pins, amb alguns roures i algunes alzines, en part de propietat comunal, ocupa 1300 ha n’hi ha 3650 més de garriga i terreny improductiu L’agricultura és gairebé totalment de secà 1650 ha hom conrea blat, farratge, llegums, patates i una mica de vinya Encara hi té una certa importància el bestiar de llana, base d’una indústria tradicional de filats i teixits que havia tingut un volum considerable, actualment gairebé desapareguda La vila 206 h agl 2006, castellfortins 1181 m alt és al camí d’Albocàsser a Morella, enlairada dalt una mola en posició defensiva, a l’…

Les larves són aquàtiques i els adults formen eixams nombrosos vora l’aigua, sobretot a la primavera Les larves s’adhereixen mitjançant l’extrem anal a les roques, en l’aigua corrent Piquen els bòvids, als quals poden, fins i tot, causar la mort Llurs espècies pertanyen sobretot al gènere Simulium

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…

És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N, entre la…

La geografia Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l’actual departament de Maine i Loira Angers fou la capital Des d’un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions la de l’oest, constituïda per les roques cristallines del massís armoricà, i la de l’est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura alluvial És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el…

En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…

El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres cobrien les…

L’església de Sant Llorenç centra el poble de Vilardell, de població dispersa, situat a la dreta de la Tordera, al peu del massís del Montnegre El terme de Vilardell és documentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 23 de maig del 984 en la donació d’uns alous feta per un tal Livulo al monestir Al llarg dels segle X i XI apareix esmentat en diversos documents del cartulari sota les formes de Vilar Dezen, Vilarzello, Villardelo Totes aquestes formes expressen la idea de petit vilatge L’església de Vilardell és documentada per primera vegada l’any 1279 en les Rationes Decimarum…

Situació Detall d’un dels murs del recinte de l’antic castell, situat vora un molí de vent d’època moderna ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’un turó, al nord de la població d’Olivella, a l’extrem occidental del massís de Garraf Mapa 36-17448 Situació 31TDF008752 Si seguim la carretera que va a Olivella, en la recta que hi ha abans d’arribar a aquesta població quilòmetre 15,7, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat de Can Muntaner i porta fins a sota de Can Vendrell Des d’aquest mas, abandonat, surt un camí que va al collet i a l’església de Sant Pere, i…