Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
pica-soques
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes.
Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre
Gran Depressió

Gent a les portes d'una oficina de Nova Yoirk del American Union Bank
© The University of North Carolina at Chapel Hill
Economia
Nom amb què es coneix el període de recessió més controvertit de l’economia mundial contemporània.
Iniciada el Dijous Negre, el 24 d’octubre de 1929, la Gran Depressió esclatà a causa del collapse de les cotitzacions de la borsa de Nova York Les conseqüències del crac foren, en un període de quatre anys, la reducció de la producció fins a la meitat i la multiplicació per vuit de la xifra de l’atur El 1933, el president FDRoosevelt creà el New Deal, amb l’objectiu de lluitar contra la Gran Depressió, la qual no cedí fins al començament de la Segona Guerra Mundial
Michael Mann
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà en el món de l’espectacle a la dècada del 1970, com a guionista de sèries de televisió Starsky & Hutch També en el mitjà televisiu obtingué un gran èxit a la meitat dels anys vuitanta amb la sèrie Miami Vice , de la qual escriví i dirigí una versió pel cinema l’any 2006 Parallelament, començà la seva carrera cinematogràfica amb pellícules sovint protagonitzades per personatges solitaris i rebels Thief 1981, The Keep 1983, Manhunter 1986, The Last of the Mohicans 1992, Heat 1995, The Insider 1999, Ali 2001, Collateral 2004 i Public Enemies 2009
Joaquim Budesca i Català
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor, aquarel·lista i dibuixant.
Autodidacte Dels anys setanta ençà ha dut a terme una prolífica activitat expositiva La seva obra evolucionà cap a una exaltació cada vegada més apassionada del mar i el paisatge que tendia a l’expressionisme colorista i a la dissolució de les formes, però a la meitat dels anys noranta retrobà el gust pel dibuix i el sentit de la forma i començà una nova etapa caracteritzada per la concreció formal i la solidesa compositiva Ha illustrat llibres de poesia, de temàtica vilanovina i sobre indrets del Garraf, el Penedès, etc
tritònids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels de grandària mitjana, molt semblants als salamàndrids, però amb el cos més allargat i esvelt, els dits units a la base per una membrana i la cua deprimida i en forma de quilla.
Són exclusivament ovípars, amb metamorfosi incompleta Durant l’època de zel els mascles adopten una lliurea nupcial de coloració brillant, i, a més, en la majoria d’espècies, presenten una cresta, que s’estén per la meitat caudal del dors i per sobre la cua Són de vida amfíbia, ja que, llevat de l’hivern, habiten sempre dins l’aigua, on té lloc la fecundació, la posta i el desenvolupament de les cries A l’hivern passen per un estat de letargia i es colguen al fang Inclou els gèneres Triturus i Euproctus tritó
torneria
Oficis manuals
Taller de torner.
El treball de torneria té una tradició considerable a la Catalunya Vella Sant Hilari Sacalm, Espinelves, etc, i sobretot als pobles de la vall del Ges Torelló des del s XIII, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló En aquests tres pobles hi ha 1979 més d’un centenar d’establiments de torneria més de la meitat dels quals a Sant Pere de Torelló, amb un total d’uns 1050 llocs de treball La torneria de banya és en camí de desaparició, però la de fusta manté la seva vitalitat
casulla
Cristianisme
Vestidura en forma de campana o d’escapulari amb una obertura al centre per a poder-hi passar el cap i que penja fins a mitja cama, que el sacerdot es posa a sobre de tot per celebrar la missa.
Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra
Unidad Alavesa
Política
Partit polític creat el 1990 a partir de diversos sectors escindits d’Alianza Popular, amb l’objectiu de potenciar la identitat alabesa i defensar els drets forals d’Àlaba a Espanya i al País Basc.
El partit s’ha caracteritzat per la seva oposició al nacionalisme basc L’increment de la força electoral del PP a Euskadi a la segona meitat dels anys noranta l’afectà negativament, i en les eleccions al parlament basc del 1998 passà a ésser la cinquena força política a Àlaba El 2001 concorregué a les eleccions basques dins les llistes del PP, i en les del 2005 els migrats resultats tan sols un 2,2% dels vots marcà la seva davallada definitiva que precipità la seva davallada definitiva
batalla d’Anglaterra
Història
Militar
Nom donat als enfrontaments entre la RAF i la Luftwaffe que es produïren al cel britànic durant la Segona Guerra Mundial (del 10 de juliol al 31 d’octubre de 1940).
Com a preludi de la invasió de Gran Bretanya, els alemanys iniciaren una sèrie d’atacs aeris i bombardejaren els principals aeròdroms, ports i centres industrials Els britànics, dirigits pel mariscal de l’aire Dowding, aconseguiren, amb la meitat de forces, d’abatre un gran nombre de bombarders alemanys Des del 15 de setembre, Alemanya canvià de tàctica i el seu objectiu foren les grans ciutats i, concretament, Londres Aquests esdeveniments feren fracassar l’intent d’invasió i causaren 1 733 baixes entre els bombarders alemanys i 915 entre els caces britànics
Domus de Vilaregut (Oristà)
El llinatge dels Vilaregut consta des del 1185 amb Bertran de Vilaregut Amb Pere de Vilaregut i el seu fill Berenguer, actius en la segona meitat del segle XIII, la família tingué els moments de màxim esplendor La família Vilaregut passà a Itàlia i des d’allà Berenguer de Vilaregut es vengué el casal patrimonial L’antiga domus avui convertida en mas, es troba a curta distància del Prat del Toneu i del mas Santa Olarieta L’edificació actual encara conserva un aire de fortalesa medieval però no té cap resta romànica visible i patent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina