Resultats de la cerca

Les causes són múltiples vasculars, per hemorràgies, embòlies o trombosi, tumorals, degeneratives, però totes tenen en comú llur localització, sempre a nivell de l’hemisferi dominant A grans trets, hom diferencia dos grans tipus d’afàsia sensitiva i motora En la sensitiva de conducció o afàsia de Wernicke, el defecte principal és la incomprensió el malalt pot parlar, però ho fa de forma totalment incoherent, sense cap sentit En aquests casos les lesions acostumen a localitzar-se a la regió perisilviana posterior, temporal i parietal En la motora d’expressió o afàsia de Broca, el defecte…

Fet de fusta, més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes, que és format per dogues encorbades a la superfície lateral i per dogues de fons a les bases, unides per 6 o 8 cèrcols de fusta o més generalment d’acer Per a l’envelliment de begudes alcohòliques hom empra exclusivament botes de roure de dogues primes, i per al transport botes més resistents, també de roure o, especialment, de castanyer, més econòmiques D’una manera general, i segons la capacitat i les característiques, les botes són anomenades barril botall, barral, barraló,…

La seva patogènia és deguda a una coagulació de les proteïnes que constitueixen les fibres del cristallí primerament s’esdevé llur desnaturalització, i després, llur aglutinació Les cataractes congènites són generalment de caràcter estacionari i determinen un escàs dèficit visual, a diferència de les cataractes adquirides , que són progressives i acaben per afectar tot el cristallí D’aquestes, les més freqüents són la senil , que comença pel nucli del cristallí, la diabètica, l' endocrina, la tòxica, d’evolució ràpida, que es dóna sobretot en les intoxicacions produïdes per sègol banyut, per…

Ingressà al convent de Mallorca 1326 i poc després anà a Barcelona, on es remarcà per la seva predicació El rei Pere III el nomenà capellà reial 1340 En el capítol provincial de Lleida 1448 fou nomenat lector de teologia i destinat a l’estudi general de Barcelona, on es llicencià i es féu mestre en teologia 1349 Dirigí la fundació definitiva del convent dels monjos de Montision El 1350 fou nomenat provincial d’orde del regne d’Aragó i inquisidor general Es remarcà en la refutació i condemna de Francesc Batlle i en l’actuació contra els begards de València El papa Innocenci IV el féu cardenal…

Doctor en psicologia experimental per la Universitat de Harvard 1979 Després de ser director del centre de neurociència cognitiva al Massachusetts Institute of Technology 1982-2003, l’any 2003 tornà a la Universitat de Harvard, on actualment exerceix com a professor La seva recerca més reconeguda es basa en el procés d’aprenentatge del llenguatge en les criatures i en el seu controvertit i particular desenvolupament de les teories del llenguatge de Noam Chomsky, on argumenta que la facultat de la parla no és una característica innata dels humans sinó que és un producte de l’…

A Arties, a l’Alt Aran, hi havia dos castells Un era el castell d’Entransaigües l’emplaçament no es coneix, però sens dubte era a prop de l’aiguabarreig de la Garona i el Valarties prop de l’actual Parador Gaspar de Portolà Segons que sembla, fou expugnat i destruït pels francesos l’any 1283 L’atre castell és el de Peralèr, el qual resta situat en un replà, entre la Garona i el Valarties, al cap de la vila Fou bastit pels templers, segons privilegi d’Alfons el Cast, i vers l’any 1379 fou concedit per Pere III als hospitalers Segons la descripció de Francisco de Gracia, aquest castell constava…

La notícia més antiga sobre l’existència d’un casal o domus dels comtes de Cerdanya a Ix és de l’any 1061, quan, a conseqüència de les desavinences greus sorgides entre el comte Ramon I de Cerdanya i el vescomte Bernat II de Cerdanya, aquest darrer va presentar-se a la domum comitale in villa Ix i va jurar fidelitat al seu senyor en presència del bisbe d’Urgell i d’altres illustres personatges Després del traspàs del darrer comte de Cerdanya, vers l’any 1117, els comtes de Barcelona, com Alfons I, esdevinguts reis d’Aragó, encara continuaren fent estades a Ix Ho proven una carta d’aquest rei…

Aquesta parròquia ja existia l’any 1136, quan Guerau de Rupià donà un alou de “Sancti Georgii de Vallibus” a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem L’any 1319 Dalmau de Palau prestà homenatge al bisbe de Girona Pere de Rocabertí per raó del terç del delme d’aquesta parròquia Aquesta església havia pertangut a l’ardiaconat de l’Empordà i després passà a l’arxiprestat de Girona En aquesta parròquia tenien alguns drets els Palol als segles XIII i XIV L’any 1424 el rei Alfons el Magnànim es vengué el mer i mixt imperi de la parròquia a Andreu de Biure En temps de la guerra contra Joan II és…

Segons Lluís Constans, l’any 1143 Guillem Adalbert era senyor del castell de Palau —que en època moderna ha rebut el nom de Palau-surroca— Més tard, segons Lluís d’Alós, un testament de l’any 1225 parla d’un Bernat de Palau “de Palacio” , fill de Berenguer S’ha conservat també la tomba del cavaller Bernat de Palau, casat amb Gueralda, el qual morí l’any 1287 i que fou sebollit a l’església parroquial de Santa Cecília de Terrades Així mateix, BerenguerIII, segons Armand de Fluvià de Palau, que fou conseller del rei, l’any 1359 obtingué del vescomte Dalmau de Rocabertí la…

La vall o coma de Berrós —que a més de Berrós Jussà i Berrós Sobirà, devia incloure l’antic poblat de les Arides, amb la seva església dedicada a sant Andreu— devia gaudir de personalitat pròpia, car, almenys eclesiàsticament, es parla sempre de la vall d’Àneu, Espot i la coma de Berrós El lloc de Borrosso apareix documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, inclòs en la jurisdicció de la vall d’Àneu El 1378, la comanda de Susterris tenia establert a Berrós Jussà un home i un alberg, i sis homes i altres béns a Berrós Sobirà Verros era una de les parròquies que l’any…