Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
Moto Club Sitges
Motociclisme
Club motociclista de Sitges.
Es constituí el 1953 sota la presidència de Josep Ferret de Querol Les primeres competicions que organitzà tenien un caràcter social, com les curses al Circuit de Terramar i el Ralli d’Andorra 1958 Els anys setanta s’obrí internacionalment i organitzà competicions d’enduro, de velocitat i de trial Collaborà amb el Reial Moto Club de Catalunya en l’organització dels Campionats d’Europa d’enduro 1981-83 Acull una de les proves del Campionat d’Espanya de la modalitat i organitza els Tres Dies de Resistència Vila de Sitges, prova puntuable per al Campionat de Catalunya Destaquen els pilots d’…
Penya Excursionista Guimerà
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fou fundada el 1927 amb el nom de Penya Esportiva Guimerà sota la presidència de Josep Bosch Cruset Les seves activitats inicials foren el bàsquet i la natació Més tard adoptà la denominació d’excursionista, ja que impulsà excursions Després de la Guerra Civil Espanyola, les activitats no es reprengueren fins el 1941 A partir del 1949 s’edità un butlletí, i durant els anys cinquanta incrementà la massa social gràcies a la creació de grups culturals que feien teatre, fomentaven les acampades i practicaven esports com el futbol o el voleibol Disposà d’una caseta a la platja de…
Joan Olibó
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Militant socialista, responsable departamental durant la clandestinitat, destacà sobretot pel seu dinamisme a socórrer els exiliats republicans fugits de l’Estat espanyol el 1939 al camp de Sant Cebrià i altres Aquesta collaboració amb l’exili republicà i català continuà amb l’organització de xarxes d’evasió cap al sud de membres de la resistència i amb la constitució sota la seva protecció de l’organisme consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya 1977 a l’ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló, del qual fou alcalde des de 1956 Feu erigir un monument al president…
Kiribati 2016
Estat
El primer ministre, Anote Tong, es va queixar de les complexes traves administratives a les quals el seu país ha de fer front per a beneficiar-se de les ajudes internacionals disponibles per exemple, el Fons Verd per al Clima per a sobreviure al canvi climàtic D’altra banda, aquest 2016 el territori que el Govern va adquirir a Fiji per a allotjar els seus ciutadans en cas d’emigració forçosa va ser qüestionat per experts per ser un territori inhòspit i aïllat Al mes de març, es van celebrar eleccions presidencials, a les quals Tong no es va poder presentar ja que havia exhaurit el màxim de…
Manuel García Prieto
Història
Polític, primer marquès d’Alhucemas (1911) i gran d’Espanya (1913).
Membre del partit liberal, fou ministre de governació en el govern de Montero Ríos 1906, de gràcia i justícia en el de Moret, de foment en el de López Domínguez i d’estat en el de Canalejas 1910-12, i signà un tractat amb el Marroc i un altre amb França sobre el Marroc A la mort de Canalejas se separà dels liberals de Romanones, del qual fou rival constant en la direcció del partit, i formà el partit liberal democràtic Fou cap del govern el 1917 d’abril a juny, però l’en feren caure les juntes militars de defensa tornà a la presidència del novembre del 1917 al març del 1918…
Santiago Casares Quiroga
Santiago Casares Quiroga
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Polític i advocat gallec.
Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la subsegüent…
Aureli Joaniquet i Extremo
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Advocat, periodista i polític.
Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari…
Nicolás Guillén

Nicolás Guillén
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta cubà.
Vinculat, a través del seu pare, periodista i polític, al món de les lletres, de jove fou tipògraf El seu primer llibre, encara avantguardista, fou Cerebro y corazón 1922 Atenyé la fama amb Sóngoro cosongo 1931, on posà per primera vegada en llengua culta la tradició poètica africana de Cuba Posteriorment fou important la seva militància política, que sovint li valgué l’exili El 1956 li fou atorgat el premi Lenin de la pau A partir de la revolució cubana tornà al seu país, on tingué càrrecs culturals importants la presidència de la Unión de Escritores y Artistas de Cuba, entre…
Mamadou Dia
Política
Polític senegalès.
Mestre de professió, del 1948 al 1959 representà el Senegal al senat i a l’assemblea nacional de França Ocupà la vicepresidència i la presidència del govern autònom del Senegal 1957-59 i la vicepresidència de la Federació Malí 1959-60, en dissoldre's la qual fou designat novament cap del govern del Senegal, ara independent Pel desembre del 1962, per la seva oposició al president de la república Léopold Sedar Senghor , fou acusat de temptativa de cop d’estat, detingut i, poc temps després, condemnat a reclusió perpètua Excarcerat el 1974, dos anys després hom li restituí els drets…
Ramon Anglasell i Serrano

Ramon Anglasell i Serrano
© Fototeca.cat
Economia
Economista i especialista en administració.
Estudià a la Junta de Comerç i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1843 El mateix any entrà a la càtedra d’economia política, dret públic i administratiu de la Universitat de Santiago, de la qual, el 1851, fou nomenat catedràtic, com a substitut de Manuel Colmeiro el 1853 vingué a Barcelona per substituir Laureà Figuerola Ocupà diversos càrrecs en institucions barcelonines, com ara la presidència de l’Ateneu Català La seva única obra, Compendio de las lecciones de Economía Política dadas en la Universidad de Barcelona 1858, és una continuació del pensament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina