Resultats de la cerca

Hom porta a cap aquesta operació emprant terres descolorants o carbons actius, o bé per via química de tractament dels pigments carbonització, oxidació o reducció A la indústria tèxtil els agents descolorants són emprats per a blanquejar els teixits o bé per a purificar les solucions orgàniques ensutzades de matèries estranyes Els productes obtinguts de la destillació del petroli també són descolorats, mitjançant àcid sulfúric o, més sovint, terres naturals o activades

Es presenta en forma de pólvores cristallines blanques, estables a la humitat, que es fonen a 205°C És poc soluble en aigua, però es troba fortament ionitzat en dissolució Les seves sals són molt solubles en aigua Té aplicació en la neteja de metalls, en anàlisi química com a estàndard per a alcalimetria, en síntesi orgànica, com a agent estabilitzant del clor i els hipoclorits i com a blanquejant del paper i les fibres tèxtils

És un sòlid cristallí blanc, de gust dolç, soluble en aigua, en èter i en solvents hidroxilats, que es fon a 111°C i bull a 281°C Hom l’obté per fusió alcalina de l’àcid m -benzendisulfònic És emprat en la manufactura de colorants, en la preparació de l’àcid estífnic, en anàlisi química, en la indústria dels plàstics i del cautxú i, en medicina, com a antisèptic, ceratoplàstic i fungicida, amb baixa toxicitat

Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física Fou membre numerari de les Reials Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia

Fou professor a Bristol i Londres Estudià els gasos inerts de l’atmosfera, donà una explicació del moviment brownià, descobrí l’heli 1894 amb l’ajuda de PTCleve, l’argó juntament amb Rayleigh 1895, i els altres gasos inerts juntament amb Travers Treballà també amb Soddy en la desintegració del radi 1904 Publicà, entre altres obres, The Gases of the Atmosphere 1896 i Modern Chemistry 1900 El 1904 rebé el premi Nobel de química

La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça

El seu concepte ha variat amb el tems El 1923, el comitè de la Mineralogical Society of America proposà de definir-la com “una substància natural i homogènia d’origen inorgànic que té propietats físiques característiques, la seva composició química és definida dins uns certs límits, i té normalment estructura cristallina” Sembla però, convenient d’exigir sempre la condició que l’estructura sigui cristallina i considerar els pocs sòlids no cristallins com a excepcions

Professor a la Universitat d’Edimburg, l’any 1930 descobrí un mètode per a desenvolupar artificialment embrions d’ocells i de mamífers, i més endavant estudià la natura química de l’ADN Fou membre de diverses societats científiques entre les quals la Royal Society, i, entre d’altres, rebé el premi Albert Brachet l’any 1936 A més dels articles i les obres de genètica, publicà també Science and Ethics i The Ethical Animal

Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases

L’interès general d’aquests compostos  rau en què poden convertir els contaminants, com el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre, en altres compostos que poden formar núvols i així ser eliminats, la qual cosa pot contribuir al refredament de la Terra i protegir-la de l’ escalfament