Resultats de la cerca
Es mostren 3765 resultats
Avinyó

Avinyó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat.
Situació i presentació El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX és format per tres antigues entitats d’història i característiques geogràfiques diferenciades el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l’antic terme del castell d’Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població La part N del terme és composta per l’antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d’aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès finalment, la part S, des de la unió…
Riudarenes
Riudarenes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al bell mig de la comarca, a la vall de la riera de Santa Coloma.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sils E, Maçanet de la Selva SE, Maçanes SW, Sant Feliu de Buixalleu W i Santa Coloma de Farners NW i N S’estén a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats l’oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l’occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la Serralada Prelitoral, com el Far 587 m d’altitud o el puig d’Argimon 477 m La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l’Esparra i altres, mentre que pel marge…
la Barra de Ferro
Engorjat de la riera de les Gorgues, al terme de l’Esquirol (Osona), entre dues cingleres d’un centenar de metres.
Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m
Sant Andreu de Sureda
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l’Albera i la Ribereta o riera de Sant Andreu.
La riera neix en aquesta serra, entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec El vi, de qualitat superior, és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa unes 700 ha hi ha una cooperativa vinícola La fruita albercoquers, presseguers, pereres, pomeres té també importància econòmica El poble andreuencs o santandreuencs 35 m alt és a la dreta de la riera, a la carretera de Ceret a…
Cap al cel obert
Literatura catalana
Novel·la de Carme Riera publicada l’any 2000.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de la mallorquina Maria Fortesa, que, a la segona meitat del s XIX, emigra a Cuba i és víctima de les lluites polítiques que enfronten l’oligarquia cubana amb els interessos colonials espanyols Maria acompanya la seva germana Isabel, que viatja a Cuba per contreure matrimoni amb un cosí llunyà seu, Miquel de Fortalesa Com a conseqüència d’una tempesta i de la febre, Isabel mor en el viatge i la família del seu futur marit confon Maria, malalta, amb la seva germana Un cop aclarit l’equívoc es desfà el matrimoni anterior i qui hauria d’haver estat…
torre dels Encantats

La torre dels Encantats damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac (Maresme)
© Fototeca.cat
Castell
Torre de guaita situada dins el terme d’Arenys de Mar (Maresme), al puig Castellar, damunt la riera de Caldetes, termenal de l’antic castell de Montpalau, al límit dels comtats, vegueries, corregiments i bisbats de Girona i Barcelona.
Construïda al segle XIII, fou reformada al segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació muralla circular exterior emmerletada, al segle XVI Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats , que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions 1949-50 i 1956-57 dirigides per Josep M Pons i Guri els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats les muralles…
Vallferosa

Torre del castell de Vallferosa i església de Sant Pere que conformen el nucli antic del poble de Vallferosa (Torà)
© Xavier Varela
Poble
Poble (540 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), a la dreta de la riera de Vallferosa (afluent, per la dreta, de la riera de Llanera).
La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre del Torre de Vallferosa que ho domina tot De l’antiga església parroquial de Sant Pere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual Santa Maria de…
Montoriol
Municipi
Municipi del Rosselló, situat als Aspres, a la zona de contacte amb la plana del Rosselló, a la dreta de la Canta-rana (o riera de Sant Amanç, com és anomenada al sector de capçalera).
El sector meridional és el més alt 422 m alt al Montagut i el que té la vegetació característica dels Aspres El sector més baix, especialment el de la vall de la riera de Montoriol , capçalera del Rard, la qual neix prop d’Oms, és cobert de vinyes 89 ha, com a tots els baixos Aspres, que produeixen, especialment, vi dolç natural hom cull, també, albercocs 2 ha i patates 1 ha El poble , de poblament totalment disseminat, és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu 244 m alt, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms el 1010 era possessió del monestir d’Arles, situada a la…
Ralleu
Municipi
Municipi del Conflent, a les Garrotxes de Conflent, que comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creu, pas natural entre el Conflent i el Capcir.
La part obaga de la vall és boscada els conreus patates i farratge són molt limitats La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi El poble 1 355 m alt és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià L’any 1703 fou inaugurada la nova església de Sant Julià i Santa Basilissa
Llanera

Vista de l'església de Sant Martí de Llanera
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (llanerins; 603 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), situat a la dreta de la riera de Llanera i de població disseminada.
Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina