Resultats de la cerca

Doctor en filosofia, es dedicà a l’estudi de la percepció sensorial i, més tard, al mesurament de la intelligència Desenvolupà els mètodes d’anàlisi factorial en la psicologia i demostrà que existeix un factor general d’aptitud factor g comú en tots els esforços generals i un factor específic propi de cada tasca a desenvolupar Entre d’altres, publicà l’obra The Abilities of Man Their Nature and Measurement 1927

Portà el títol de marquès de Valbona Sotscap carlí de Barcelona durant la Segona República, en acabar la guerra civil de 1936-39 esdevingué cap regional carlí de Catalunya i més tard vocal de la Junta Nacional Carlista Per discrepàncies amb Manuel Fal Conde, secretari general del partit, se n'apartà i creà, en un aplec carlí a Montserrat abril del 1958, l’anomenada Regencia Nacional y Carlista de Estella

Fill de Dagobert I , per satisfer els austrasians s’installà a Metz 634 i, tot i succeir el seu pare en el regne d’Austràsia, deixà l’exercici del poder al majordom de palau, Grimoald, del qual adoptà el fill Khildebert Més tard tingué un fill propi, Dagobert II , el qual designà com a successor, malgrat l’oposició de Grimoald Fundà els monestirs de Stavelot i de Malmédy i fou canonitzat

Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí

Es destacà durant la primera guerra Carlina com a general liberal Fou diputat a corts Fidel a Espartero, fou capità general de València 1840-41 i, interinament, de Catalunya Com a tal, volgué obligar Barcelona a pagar la multa illegal de dotze milions de rals decretada per Espartero, però topà amb una aferrissada resistència Més tard, intentà de defensar Espartero a Madrid contra Narváez, però fou fet presoner

Estudià música i dret a Dresden Fou mestre de capella de la cort a Weimar 1615, cantor i més tard director de música de la Tommasschule de Leipzig 1616 La seva primera obra important és la Venus-Kräntzlein ‘Garlanda de Venus’, 1609, collecció de música vocal i instrumental, seguida del Banchetto musicale 1617, per a cinc instruments, i la Musica boscareccia 1621, per a tres veus i baix continu

Alumne de l’École Navale 1868-70, explorà en una primera expedició 1875-78 el riu Ogooué des de les costes del Gabon fins als rius Alima i Licona en una segona expedició 1879-82 arribà al Congo i posà sota la protecció francesa tots els estats del rei Makoko Més tard, com a comissari general del govern 1887-97, organitzà el Congo Francès o Congo Brazzaville República del Congo

Començà a pintar tard, el 1947, animada pel seu fill, el pintor Antoni Clavé Des del 1949 exposà aiguades, olis i ceràmiques a París, Niça, Ais de Provença, Londres, Ginebra, Estocolm, Copenhaguen, Roma i Barcelona, i participà als salons de París La Guilde de la Gravure de Lausana li edità litografies Pintà —especialment flors— dins un estil naïf que pels seus colors vius i plans recorda sovint l’art de Matisse

D’origen castellà, fou enginyer ordenador de Lleó i més tard enginyer en cap de muntanyes de Lleida Fundà la revista La Topografía moderna y el Catastro 1894 i dirigí del 1895 al 1897 la Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro Publicà Estudios forestales los montes en sus relaciones con las necesidades de los pueblos 1870-72, un Tratado de topografía moderna 1903-05 i obres didàctiques

A Panamà s’uní com a pilot a la segona expedició de Francisco Pizarro al Perú 1526 Explorà les costes de l’actual Equador i el N del Perú i comprovà l’existència de l’imperi incaic Romangué a l’illa del Gallo amb Pizarro, però més tard anà a Panamà a cercar reforços A les capitulacions del 1529 fou nomenat pilot major de les mars del sud