Resultats de la cerca
Es mostren 10938 resultats
Mònica Vilar López

Mònica Vilar López
ARXIU M. VILAR
Escacs
Jugadora d’escacs.
Membre del Club Escacs Olot durant tota la carrera esportiva, té el títol de Mestre de la FIDE Fou campiona de Catalunya en set ocasions 1985-89, 1991, 1995 i d’Espanya una vegada 1995 També fou subcampiona estatal 1991, 1992 Posteriorment, guanyà l’Obert Ciutat de Girona 2012 Representà Espanya en tres Olimpíades d’escacs 1992, 1996, 1998 i en el Campionat d’Europa per a equips femenins 1992
edicte de Villers-Cotterêts
Història del dret
Decret promulgat el 1539 per Francesc I de França a la localitat de Villers-Cotterêts (Picardia), que constitueix potser l’acte més important de regularització de l’administració i la justícia abans de la Revolució Francesa.
Entre altres imposicions, prohibia l’ús, en els actes públics, d’una altra llengua que no fos el vulgaire françois Hom ha discutit si el legislador volia posar fi al llatí o, per contra, impedir l’ús de les llengües vives aleshores i oficials, com la llengua occitana De tota manera, l’aplicació d’aquest decret fou arreu centralista, i a Occitània accelerà la decadència de la llengua d’oc escrita
caravanserrall
Història
A Orient, edifici per acollir-hi les caravanes.
Construïts al llarg de les rutes caravaneres, eren constituïts per quatre cossos, generalment amb un pis a sobre, enquadrant un pati al centre del qual hi havia una font per a les ablucions i, sovint, una mesquita A les ciutats, ultra la seva funció d’hostatgeria, era utilitzat per a vendre-hi les mercaderies i per a fer-hi tota mena d’operacions comercials Correspon als alfòndecs mediterranis
doxologia
Cristianisme
Fórmula litúrgica primitiva d’ús jueu i cristià que expressa una lloança i glorificació de Déu o de la Santíssima Trinitat.
El judaisme la incorporà al final de les oracions, especialment sota la forma de benedicció, referida exclusivament al nom de Déu En el cristianisme les doxologies s’ampliaren i agafaren un caire més trinitari Així, ja al s IV, la fórmula de Gloria Patri es convertí en el verset final de tota la salmòdia Himnes com el Gloria in excelsis i el Te Deum han estat també considerats doxologies
Alexandre de Villedieu
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cristianisme
Pedagog escolàstic, escriptor, professor de gramàtica i franciscà.
Doctor de la Universitat de París Autor del Doctrinale Puerorum , 1209, llibre on exposà tota la gramàtica llatina en 2 645 versos hexàmetres i que substituí les gramàtiques usades fins aleshores, el Donat i el Priscià Serví com a text-guia per a ensenyar la gramàtica durant 300 anys Introduït als Països Catalans, perdurà fins als primers anys del segle XVI, que fou substituït per la gramàtica d’Antonio de Nebrija
Pedro Alcántara García
Educació
Pedagog andalús.
Fou un gran sistemàtic, que sintetitzà tota la teoria i la pràctica que en ciència educativa havia estat realitzada fins aleshores a tot el món Fundà i dirigí la revista La Escuela Moderna i tingué relació amb els homes i les idees de la Institución Libre de Enseñanza Autor, entre d’altres obres, del Compendio de la Pedagogía , llibre de gran influència i difusió en el seu temps
Gyözö Csorba
Literatura
Poeta hongarès.
De primer publicà volums caracteritzats per una introversió hermètica Mozdulatlanság ‘Immobilitat’, 1938 i A híd panasza ‘Queixes del pont’, 1943 Són trets permanents de la seva obra l’intellectualisme, les innovacions idiomàtiques agosarades i l’ús abundant de les associacions Després d’una selecció generosa de tota la seva obra anterior Válogatott versek , ‘Tria de poemes’, 1978, edità encara el volum A világ küszöbei ‘Els llindars del món’, 1981
María Moliner
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i lexicògrafa aragonesa.
Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español 1966-67, en dos volums
convent jurídic Tarraconense
Història
Nom d’un dels convents jurídics de la Província Citerior o Tarraconense.
El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà
Passerell bec-groc
L’única citació obtinguda als Països Catalans d’aquesta espècie nord-europea és l’observació de 25 exemplars, per cert molt ben vistos, al llac de Lanoux, situat a la vall de la Grave el 190859 És molt possible que la manca de més dades del passerell bec-groc a tota la regió mediterrània occidental sigui deguda a la facilitat amb què es confon amb el passerell comú Carduelis cannabina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina