Resultats de la cerca

Possiblement el lloc de la Sentiu fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell Tanmateix, sembla que aquest indret no fou definitivament colonitzat fins l’any 1143, quan el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira el cediren a Pere i Arnau Bernat, a fi que el restauressin Una vintena d’anys més tard, concretament el 1166, hom té notícia que Rossa de Tarabau, la seva filla Anglesa i Ramon, fill d’aquesta darrera, feren donació a Arnau de la Guàrdia i a la seva muller Ermessinda del “ kastrum de la Sentiz ”, però especificaven que…

El 1319 hi nasqué el futur Pere III de Catalunya-Aragó Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell dita Castellformós i l’església de Santa Maria de la Suda , destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració

El lloc d’Asnurri és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Es troba a la vall de Sant Joan, en el camí natural cap a Civís Aquí hi havia una fortificació, propietat de l’església d’Urgell i que fou destruïda i incendiada el 1239 per Roger Bernat II de Foix No sabem que en quedi cap resta visible

Església parroquial del poble del Poal, situat al sector de la comarca pertanyent al bisbat d’Urgell L’edifici actual és una construcció del segle XVIII, que va promoure el senyor i marquès del Poal Francesc Desvalls La parròquia del Poal, però, ja és esmentada en la dècima papal del bisbat d’Urgell de l’any 1391 Actualment l’església dels Arcs n’és sufragània

L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne , que cal identificar, sens dubte, amb Adraén A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’ Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell De fet, s’han trobat…

L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels…

L’origen de la població romans, visigots i musulmans segles III aC-VIII dC Fragment d’un plat de ceràmica estampada, trobada en una de les campanyes d’excavació del puig de Sant Vicenç d’Enclar JM Ubach-Patrimoni Artístic Nacional Vista aèria del poble d’Ordino, situat vers la capçalera d’una de les tres valls principals que formen el Principat ECSA-Rambol Les restes arqueològiques més antigues són les de la balma de la Margineda, datades al voltant del 9000–8000 aC epipaleolític A partir d’aquí tenim una seqüència cronològica fins avui i de manera continuada els enterraments de la Feixa del…

Obtingué el nomenament en el conflicte provocat per Esclua en intentar de constituir un arquebisbat d’Urgell deslligat del de Narbona El bisbat d’Adolf es formà amb territoris segregats dels d’Urgell Fracassat el projecte 890, Adolf no fou deposat gràcies al prestigi del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça, promotor del projecte, però hom decidí la desaparició del bisbat a la mort o renúncia d’Adolf

Hi ha les restes del castell, dalt un turonet al cap del poble L’església, dedicada a sant Pere, té un campanar de cadireta de dos ulls sobre la façana, on s’obren un portal i una finestra de mig punt no té més de cent anys i es construí, en part, amb pedra de l’antiga capella romànica de Sant Andreu, les ruïnes de la qual es conserven sobre el poble Conserva un retaule del segle XVII que conté en realitat peces de dos de diferents, i depèn de la parròquia de Fórnols A Cornellana es poden identificar encara les restes d’una allau de fang que al segle XIX s’endugué algunes cases Per protegir…

Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés…