Resultats de la cerca
Es mostren 2126 resultats
Nostra Dòna de Fasta (Tuissan)
L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època medieval, les…
Santa Coloma de Cabanes (Sant Genís de Fontanes)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta capella, antic priorat de Sant Andreu de Sureda ECSA - A Roura Aquesta església és situada al nord del poble de Sant Genís de Fontanes, a la riba dreta del Tec Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 55’ 32,4” E Per a arribar-hi, cal agafar a Sant Genís la carretera D-2 en direcció a Brullà, i poc abans del pont del Tec, a mà dreta, prendre un camí en direcció a les Garrigues i Palau del Vidre El mas Cabanes i la seva església són a 2 km del trencall Història Cabanes és un antic terme i vila alt-medieval, esmentada des del segle IX Cabanas , 854…
Santa Cecília de Garrius (Salses)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb les dues capelles gòtiques afegides a banda i banda de la nau ECSA - A Roura Aquesta església és situada al sud-est del poble de Salses, a l’indret de Garrius, a la vora oest de l’estany de Salses Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 49’ 27” N - Long 2° 56’ 59,4” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la N-9, a la sortida sud de Salses Història L’indret de Garrius és esmentat des de l’any 1100, quan apareix consignada la villa Garicis Tenia 24 focs el 1385 Fou la seu d’una senyoria encapçalada successivament per una família dita Garrius i…
Cosme Bauçà i Adrover
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Vida i obra Conegut amb el sobrenom d’ Es Capellà Bo El 1899, poc després de ser ordenat, partí cap a Amèrica Al Brasil, fou professor d’història eclesiàstica al Seminari de Nossa Sra de Carmo i vicari de diverses parròquies, i a l’Argentina ocupà càrrecs a la catedral de Santa Fe i a la parròquia de Firmat El 1913 tornà a Felanitx, on es dedicà a la investigació de la història local Fruit d’aquesta tasca és la seva Història de Felanitx, un estudi exhaustiu de la vila que aparegué en sis toms entre el 1921 i el 1948 A més, dugué a terme una important activitat de conferències i pregons sobre…
,
Emília Guiu i Estivella
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu i cosina de Jaume Picas i Guiu , després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de…
Jean-Auguste-Dominique Ingres
Retrat de Mme de Sennones, de Jean-Auguste-Dominique Ingres (Museu de Nantes)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet,…
els Tolegassos
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal de Viladamat (Alt Empordà), a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.
La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas
Puig-oriol

Masia de Puig-Oriol a Lluçà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada al segle XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol del municipi de Lluçà (Lluçanès), a ponent d’aquell nucli.
Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en feu centre d’una de les seves batllies n'eren batlles naturals els hereus del mas
Santa Coloma d’Áger
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta església i de la necròpoli que té al costat són situades darrere mateix del cementiri actual, al N de la vila d’Àger, anant cap al Montsec Es tracta del jaciment arqueològic més primitiu que s’ha descobert a Àger Mapa 32-12289 Situació 31TCG145528 Actualment s’hi pot anar pel camí de Coll d’Ares Les poques restes que s’han conservat, com hem dit, són darrere del cementiri FFLI Història La història d’aquesta església és poc coneguda, tot i que és indubtable que es tracta d’una de les esglésies més antigues de la vall d’Àger, anterior a la invasió islàmica, tal com…
Arquitectura civil i urbanisme a l’època imperial
Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina