Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km 2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret Fou segregat poc abans de l…

Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…

Situació i presentació Està situat al sector meridional del pla de Lleida i limita amb els municipis de Lleida al N, Albatàrrec a l’E, Alfés al SE, Sunyer al SW i Sudanell a l’W S'estén al marge esquerre del Segre i s’allargassa vers el S fins a la riba dreta del riu de Set, que forma en part el límit sud-occidental Travessen el sector planer proper al Segre el canal d’Urgell que desguassa en aquest riu dins el terme, l’antiquíssima séquia de Torres i el canal de Seròs És ací, a la zona alluvial fèrtil propera al riu, on es localitza el regadiu La part meridional del terme, accidentada pels…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca, a la vall del Ter, riu que el travessa de N a SE Limita al N amb els municipis de les Llosses Ripollès i Santa Maria de Besora, que també hi limita pel sector de llevant Per l’E confronta a més amb Sant Quirze de Besora i per l’W amb Sora El torrent dels Ferrers, que davalla des dels cims de Santa Maria de Besora, desguassa al Ter per l’esquerra, i per la dreta ho fa la riera de Sora El terme és força abrupte, a excepció del sector per on passa el Ter, que forma una petita vall Les terres del terme es formaren durant les…

Situació i presentació Limita a l’W-NW amb Calders, al NE amb Moià, a l’E amb els municipis de Castellcir, Castellterçol i Granera, i al S amb Mura Bages Monistrol de Calders, que del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934 Així se satisfeia una antiga aspiració dels monistrolencs que, malgrat l’origen històric comú sota la demarcació de l’antic castell de Calders, mantenien per geografia i per tradició una vida pròpia ben diferent de la de Calders El…

Situació i presentació El terme municipal és situat al sector est de la comarca, en contacte amb el Pla de l’Estany municipi de Sant Miquel de Campmajor, a l’E, i amb el Gironès municipi de Sant Martí de Llémena, al S Termeneja a més amb els municipis de Sant Ferriol N, Santa Pau W i Sant Aniol de Finestres SW El territori comprèn una de les cubetes que formen la fossa tectònica de la Baixa Garrotxa, separada de la vall de Llémena pel horst format per la serra de Finestres a l’W del terme i la de Rocacorba al SE, enllaçades pel collet de Bastarra S i les serres de Trentinyà i de Portelles…

Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…

Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…

Situació i presentació El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres El territori, prop del sector de contacte de la plana alluvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol…

Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…