Resultats de la cerca

Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules de la Llei…

És autor dels reculls poètics La ciutat del tràngol 1979, premi Vicent Andrés Estellés 1978,  Esbós d’un cos 1983, premis Jordi de Sant Jordi i de la Crítica del País Valencià 1983,  De foc i danses 1987, premi Ciutat de València 1986,  L’acròbata dels ponts  1989,  Matèria primera  1993,  Erosions 1994, Ambaixada de Benialí 2000, Música del sentit tria personal 1978-1999  2002, Humus 2003, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2001,  Lletra per a un àlbum 2005, premi Maria-Mercè Marçal i Estranyament  2013, premi Ausiàs March 2013, entre d’altres També ha estat inclòs en…

Es llicencià a la UB 1966, l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner 1972 Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic 1992 De la seva primera etapa medievalista cal esmentar L’èpica de la realitatl’escriptura de Desclot i Muntaner 1978, La doble soledat d’Ausiàs March 1987 i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra 2011 Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué…

Inicialment vinculat a l’Instituto de Historia Medieval de España de la Universitat de Barcelona, des del número 9 1980 l’ Anuario de Estudios Medievales és editat per la delegació del CSIC de Barcelona El seu primer director i principal impulsor fou el professor Emilio Sáez Caravaca 1917-Valladolid 1988, catedràtic d’història medieval de la UB en 1958-78 En el període 1983-87 el professor Sáez compartí la direcció amb Maria Teresa Ferrer i Mallol, la qual posteriorment n’ha assumit la direcció L’ Anuario de Estudios Medievales té un bloc principal dedicat als estudis de recerca…

Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50 cm de…

Vida i obra L’any 1422, segons els seus protocols, ja era notari El 29 d’octubre de 1458 autoritzà el testament d’Ausiàs Marc i, posteriorment, el seu codicil També donà fe, a València, del testament del poeta Joan de Rocafort 1471, i fou elegit membre del Consell de la ciutat de València els anys 1450, 1454 i 1458 Ben relacionat amb els lletraferits valencians de l’època, intervingué al certamen poètic marià de l’any 1474 amb dues composicions, les úniques mostres de la seva activitat literària Sagrat vaxell, archiu sobreycellent , formada per cinc cobles capcaudades i biocades, de caràcter…

Ben jove dirigí el diari liberal El Sol i collaborà a Euzkadi Passà uns quants anys a Amèrica, on fou director del Diario de la Marina a l’Havana Fou un dels millors periodistes de la seva època i durant la República tornà a dirigir El Sol 1932 Aquests anys passà del nacionalisme basc s’afilià al Partit Nacionalista Basc el 1916 al republicanisme conservador encapçalat per Miguel Maura Esclatada la Guerra Civil el 1936, donà suport als revoltats i al franquisme, del qual després de la guerra fou un destacat propagandista Publicà l’extensa obra Historia militar de la Guerra de España 1940 i…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació…

S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors…

Fou fundat l’any 1951 La temporada 1995-96 es proclamà campió de grup de preferent territorial i ascendí a primera catalana La temporada 1998-99 fou subcampió d’aquesta categoria, amb Ramon Maria Calderé d’entrenador, i ascendí a tercera divisió per primera vegada en la seva història S’hi mantingué tres temporades fins la 2001-02 i després d’una temporada a primera catalana retornà a tercera Després d’un temps a primera catalana 2006-08, en què fou campió en l’edició de 2007-08, ascendí de nou a tercera divisió En l’edició de 2012-13 quedà subcampió, però en els play-off d’ascens…